Riiing, Riiing… Sóc jo mateix… De quina empresa diu que truca?… Ah, de ZP (Zapatero Pinotxo). Sí, i tant que els conec. Vostè ven fum. De fet és l’empresa líder en venda de fum… Ah, i ara també ven cortines?… Esclar, sí, cortines de fum. Lògic. És la unió del fum i la cortina, sí, ja ho havia captat. Pobre sí, però no imbècil…

Ui, no. Aquí casa d’avortaments ara mateix no ens en calen… No, ja li dic que no perquè, sap què passa, aquí el que ens cal en aquest precís instant conjuntural no és avortar sinó un lloc de treball… sí, és que ha tancat l’empresa on treballava i estic a l’atur… No, immigrants tampoc en volem. Ei, no vol dir que no els vulguem en general, valgui’m Déu, Al·là, Buda, Krixna, Vixna, Jah Rastafari, Jahvè i Brahma. Jo volia dir que, com que estic aturat, un immigrant contractat en origen, ara mateix és el que menys hem de menester, oi que m’entén?… Ah, que també té una oferta d’eutanàsia? Carai. Doncs justament nosaltres estem amb els ajuts aquests de la llei de dependència… Sí, tenim assignada una pensió de 99 cèntims d’euro… un dineral, ja ho pot ben dir. Fixi’s que potser la tornarem perquè ja no sabem com gastar tants calés… Sí, sí, ja comprem moltes llimones, que estan caríssimes, però ni així ens ho polim.

Doncs miri, fosses comunes tampoc ens en calen, si vol que li digui… Sí, ja me’n faig càrrec i és una cosa que està molt bé, però seria més útil per a la societat que a part de les reparacions morals també n’hi hagués de terrenals… Sí, per exemple, una llei per la qual les grans famílies que van fer – se pornogràficament multimilionàries espoliant famílies republicanes com la nostra, tornessin tot el que van robar… sí, sí, nosaltres teníem un negoci i una casa i se’ns ho va quedar aquell senyor que va acabar de president del comi… ui, s’ha tallat!!! Senyor fum? Ai perdó, senyor Pinotxo? No, tampoc. Senyor ZP, que hi és?…