Un immigrant al seient

Quadern de ciutat

Avui, Lluís-Anton Baulenas, 07-09-2008

La nina inflable no funcionarà als peatges perquè el raig no captarà un augment de la temperatura

Ja ho saben: dur el cotxe ple comportarà un descompte en el peatge de les autopistes. Però no se m’emocionin. Això no serà Washington, on l’anunci dels avantatges de circular amb el cotxe compartit va provocar un demanda inusual de nines inflables per enganyar el recompte manual, fet per l’ull humà, tan vulnerable. No, senyors. Aquí ja ens han anunciat que s’instal·laran raigs infraroigs. Poca broma. La nina no hi funcionarà perquè el raig no captarà augment de la temperatura. Podrien provar de ficar – hi el gos disfressat. Un santbernat assegut al seient del davant – amb el cinturó cordat, això sí – amb nas postís i gorra de xulo madrileny podria arribar a fer el fet si no fos perquè el nostre supersistema també serà capaç de detectar el diferent gruix de la pell dels ocupants. I com que, ara per ara, els humans i els gossos tenen gruixos de pell diferents, res de res.

Però que no desesperin els nostres esforçats conductors a la recerca del descompte en el peatge. Tenim una solució immillorable: lloguin un immigrant. Ara que el ministre Corbacho ha dit que es tanca l’aixeta de la immigració (com si pogués posar portes al mar: la darrera pastera, dotze morts innocents), posi un immigrant al seient del conductor. Per dos entrepans i una coca – cola se l’emporta cada dia a treballar. Mentre vostè compleix la jornada laboral, el deixa tancat al cotxe escoltant la ràdio. Segur que, espavilats com són, de seguida trobarà una emissora del seu lloc d’origen per distreure’s. I tothom content: vostè s’estalviarà una part del peatge i ell s’assegurarà un sostre (el del cotxe). Això sense comptar que, mentre segui al seu costat, no el pararà la policia per demanar – li els papers (que no té).

Antigament s’estilava allò d’asseure un pobre a taula per Nadal. Josep Maria de Sagarra, a les seves memòries, i García Berlanga a Plácido, n’han deixat un fantàstic testimoni escrit i gràfic respectivament. Ara som al segle XXI: posi un immigrant al cotxe.

Els catalans tenim tot el dret moral a pal·liar l’espoli patit amb els peatges de les autopistes. Vist que no ens n’estalviem ni un (i a més ens obliguen a aplaudir preses de pèl com ara la famosa reducció del peatge de Mollet, només per als usuaris habituals, una quantitat irrisòria del total), sense manies, llogui un immigrant. I no trigui gaire a fer – ho. Ara per ara, el gruix de la pell entre ell i un ciutadà comunitari és el mateix. Però tal com van les coses, no ens estranyaria que arribés a donar – se una mutació a la seva epidermis (la d’ells). Llavors el raig infraroig de l’autopista ho detectaria i ja no ens serviria. És clar que en aquest cas, sempre podríem substituir l’emigrant per la iaia, un altre membre d’un col·lectiu molt sofert. Tot sigui per no pagar peatge.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)