“Garantir que els nens i nenes de tot el món puguin acabar un cicle complet d’educació primària”. Aquesta és una de les ambicioses fites que la comunitat internacional s’ha fixat per a l’any 2015 en el marc dels anomenats Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de l’ONU.

Es tracta d’una declaració acordada fa vuit anys per tots els Estats del planeta i les principals institucions mundials de desenvolupament per poder assolir metes tan nobles i alhora tan ambicioses com: eradicar la pobresa extrema i la fam, estendre l’ensenyament primari universal, promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dona, reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna, combatre la sida, el paludisme i altres malalties, garantir la sostenibilitat del medi ambient i fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

En realitat, l’objectiu d’educació primària universal i obligatòria per al 2015 havia estat aprovat ja en el Fòrum Mundial de l’Educació celebrat a Dakar l’abril del 2000 i, cinc mesos després, la Cimera del Mil·lenni el va incloure en la seva Declaració. A la capital del Senegal, la responsabilitat d’aconseguir aquest objectiu va ser encomanada als governs dels Estats, assistits per la UNESCO, que és l’agència de l’ONU dedicada a l’educació.

Tot i reconèixer la importància que té per separat cada un dels vuit Objectius del Mil·lenni, la mateixa ONU admet que assolir el referent a l’educació primària – com el de la igualtat de gèneres – és “vital” per aconseguir els restants. “L’educació – diuen les Nacions Unides – proporciona a les noves generacions les eines per combatre la pobresa i derrotar la malaltia. L’escola també ofereix als nens un ambient segur, amb suport, supervisió i socialització. A l’escola aprenen habilitats per a la vida que els poden ajudar a prevenir malalties com el virus de la sida i la malària. Poden rebre vacunes vitals, aigua i suplements nutricionals a l’escola”.

El dret a l’educació està recollit també en dos instruments jurídics més de l’ONU: la Declaració Universal dels Drets Humans, de la qual se celebra enguany el 60 aniversari, i la Convenció sobre Drets del Nen, aprovada per l’Assemblea General el 1989.

L’escolarització primària ha anat avançant al món durant les darreres dècades, però l’objectiu d’escola per a tothom és encara lluny. Segons dades de la UNESCO del 2006, uns 75 milions de nens estan privats avui d’aquest dret, una xifra inferior als 103 milions del 1999. Més de la meitat d’aquesta població no escolaritzada són nenes.

A nivell regional, el mateix informe de la UNESCO indica que els avenços més importants en l’esforç per portar nens a les aules s’han realitzat a l’Àsia meridional i occidental. Això es deu, en gran part, als canvis operats a l’Índia, on el nombre de nens no escolaritzats s’ha reduït en 12 milions gràcies a una integració més nombrosa de nenes al sistema educatiu. També a l’Àfrica subsahariana s’han registrat progressos, sobretot a Etiòpia i Tanzània.