Nova York ha decidit impulsar una iniciativa sense precedents als Estats Units. Tots els organismes públics de la ciutat hauran d’oferir informació als ciutadans, oralment o per escrit, en les següents llengües (a més de l’anglès): espanyol, xinès, rus, coreà, italià i francès crioll. Segons el darrer cens, a Nova York hi viuen tres milions d’immigrants i l’anglès ja no és l’idioma més parlat. Més de la meitat de les llars novaiorqueses parlen altres idiomes, i si bé els fills dels immigrants dominen l’anglès, els seus pares se senten insegurs quan han de fer tràmits oficials en un idioma que no és el seu. A partir de gener els documents públics que es consideren “més essencials o bàsics” estaran disponibles en les sis llengües estrangeres més parlades. I, a més, sempre que sigui possible, se li oferirà al ciutadà un servei de traducció a les 170 llengües que es parlen a la ciutat, entre les quals s’inclou el català i també el basc. De fet, els hospitals públics i el telèfon d’atenció al ciutadà de Nova York ofereixen aquest servei des de l’any 2003. L’alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, explicava en roda de premsa que amb aquesta mesura s’augmentarà la participació dels immigrants en la vida pública de Nova York: “L’administració pública s’ha de comunicar amb els seus ciutadans. Si no saben què fem, i quins drets i quines obligacions tenen, els nostres esforços són en va”. No cal haver nascut a Nova York per ser novaiorquès; només la voluntat de ser – ho.