L’AVUI es feia ressò aquesta setmana del resultat d’un estudi que revela que les persones d’origen marroquí o algerià pateixen discriminacions racistes i se’ls prohibeix “de manera sistemàtica” l’entrada en locals d’oci nocturn de Barcelona. La investigació que ha dut a terme el Grup d’Investigació en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona s’ha fet durant deu mesos bàsicament en locals del barri del Raval. L’estudi, dirigit pels professors Manuel Delgado i Jordi Carreras, conclou que tots aquests locals s’escuden en el “dret d’admissió” per negar l’entrada als “estrangers pobres”.

Feta la llei, feta la trampa. Atès que la xenofòbia no pot ser un argument per prohibir l’entrada de ningú (i ningú amb un mínim de sentit comú gosaria fer – ho), el tripijoc dels locals passa per recórrer a diferents estratègies com seleccionar la clientela en funció de la indumentària o assenyalar que allà només s’hi entra per invitació. Es podria pensar que hi ha una certa col·lisió entre el dret que cada entitat privada (club social, botiga, bar, discoteca) pugui admetre tan sols les persones que vulgui i el dret universal de no ser discriminat per motiu de raça. No hi ha confusió possible: ningú, enlloc, pot ser discriminat pel color de la pell. És una qüestió bàsica de drets humans.

Com més immigració, més racisme. Per lluitar contra aquesta màxima, que malauradament es compleix massa sovint en massa llocs, cal molta més pedagogia. Cal conscienciar tothom que hem de saber conviure amb la diferència. Altrament, continuarem observant en el nostre entorn pautes discriminatòries en massa àmbits socials. La trampa en episodis com aquests (o el que passava al Maremàgnum del 2002) és que els locals s’aprofiten que la grandíssima majoria d’aquests magribins no volen problemes i, per tant, no arriben gairebé mai a posar cap denúncia ni a queixar – se enlloc. No els convé fer soroll, volen passar com més desapercebuts millor i aquesta és la seva indefensió, de la qual s’aprofiten aquests establiments. La paradoxa dels locals és gran: volen ser “moderns” i, en canvi, tenen idees antiquades. I, a més a més, inconstitucionals.