INTEGRACIÓ · Condis impulsa un centenar de reagrupaments familiars dels seus empleats PARE I FILLA · El peruà Ernesto Lozano i la seva filla Rossana treballen junts al magatzem

Ernesto Lozano havia treballat 18 anys per al govern peruà, però va decidir donar un tomb a la seva vida i aprofitant que el seu lloc de treball es va privatitzar va començar el seu projecte migratori cap a Europa. Va arribar a Barcelona fa quatre anys. Primer va trobar feina com a treballador domèstic i després al magatzem de la cadena de supermercats Condis. El 2006 va poder portar, gràcies al reagrupament, la dona, Giovanna, i els seus fills menors d’edat: Olker, que ara en té 16; Clerky Astrid, de 15, i Dapne Nierel, de 10. Tot controlat, excepte que Rossana, la filla gran, que ja en tenia 21, es va haver de quedar al Perú perquè era major d’edat. “Tenia una bona feina, diners, la dona i els fills, però la felicitat no podia ser completa”, recorda Ernesto. Hauria mogut cel i terra, i a l’hora de la veritat les gestions van ser més fàcils del que havia previst, perquè va ser la seva empresa, Condis, la que el va ajudar a dur l’única filla que li quedava lluny.

Ara, pare i filla treballen junts. Condis va fer una oferta laboral a la noia perquè pogués venir. Ell treballa a l’àrea de residus del magatzem de la cadena de supermercats a Montcada i Reixac, i ella a la secció de carns i congelats. “Partim de la base que tots els treballadors són iguals i com a empresa els ajudem en el que podem. En el cas dels immigrants és evident que sovint el problema és tenir la família lluny i per això intentem, en la mesura que podem, ajudar – los en les gestions del reagrupament”, explica Borja Agelet, responsable d’integració i riscos laborals de Condis. Fa vuit anys que aquesta empresa – amb 3.500 empleats, un 20% dels quals són immigrats – va crear el programa Integra’t, a partir del qual ha impulsat un centenar d’expedients de reagrupament familiar de treballadors de la seva plantilla. Agelet no amaga que són accions, com també n’hi ha d’altres, per guanyar la fidelitat dels empleats. A més d’Integra’t, Condis desenvolupa polítiques d’integració laboral de les persones discapacitades

El 60% de reagrupaments han sigut iniciativa d’homes i en la majoria de casos per dur la dona i, en menys casos, els fills. Per procedència, el 85% de les famílies reagrupades són d’origen sud – americà; el 8% africà, i el 7% asiàtic.

En el cas de Rossana, un contracte era l’única manera de reunir – se amb la família a Barcelona. “Teníem molta fe”, indica el pare. Un bon dia, ell la va trucar per dir – li que ho havia aconseguit. “Em vaig posar a plorar i no podia seguir la conversa per telèfon”, diu ara ella amb una mica d’enyorança, perquè a Iquitos, en plena selva amazònica peruana, hi va deixar els avis i els amics, però molt feliç.

Tot i que hi ha casos de reagrupament familiar que duren dos anys, el seu va ser molt ràpid i es va solucionar en menys de dos mesos. “És un privilegi aconseguir tornar a reunir la família, perquè viure sol no és gens fàcil”, diu Ernesto quan recorda els seus primers mesos a Barcelona, durant els quals es va dedicar bàsicament a estalviar pensant en el futur. El seu contacte consistia, com en el cas de moltes famílies immigrants, en una trucada dos o tres cops per setmana des d’un locutori per fer el seguiment dels estudis dels fills i de la situació familiar. “Em controlava de lluny”, explica Rossana.

Una vida digna

S’han hagut d’acostumar a viure un altre cop tots junts i en un país nou, Catalunya. El que més troben a faltar del seu Perú són algunes coses de menjar: el plàtan de fregir, té clar la Rossana, tot i que es va acostumar ràpidament als plats d’aquí. “Al cap i a la fi – raona el pare – , a tot arreu és el mateix. No hi ha tantes diferències en la manera de viure aquí i allà”. Bé, sí, un gran canvi és que un sou d’allà són 800 sols, uns 180 euros. “Un sou que fa impossible – assegura – donar una bona educació i una vida digna a una família”.