PREJUDICIS · L’alt percentatge de nouvinguts al CEIP Rosa dels Vents de la Sagrera n’allunya les famílies autòctones i impedeix que en coneguin les bones pràctiques POLÈMICA · El centre no ofertarà el curs que ve el curs de P – 3 per trencar aquesta tendència, una opció que la direcció no comparteix

Ocupa un edifici antic però molt ben condicionat, amb grans espais, sostres alts i molta llum. Té un sòlid projecte d’autonomia de centre que gira entorn de l’expressió oral i que permet als alumnes fer una primera immersió en la pràctica radiofònica i cinematogràfica, a més de diversos plans d’innovació educativa – entre els quals el de potenciació de les llengües estrangeres – , i està a l’avantguarda en l’aplicació de noves metodologies docents. Totes les assignatures troncals es treballen en grups desdoblats i l’atenció individualitzada és una pràctica real, que es du a terme a través d’un ensenyament que intenta ajustar – se al màxim a les necessitats de cada alumne. I al darrere de l’escola hi ha un equip de 22 mestres molt cohesionat, que s’estima la feina.

El CEIP Rosa dels Vents, al barri barceloní de la Sagrera, reuneix molts dels requisits que fan que un centre resulti atractiu per als pares que han de triar una escola per als seus fills . Però el 80% d’immigració que acullen les seves aules (un percentatge molt superior al 14% de població estrangera que hi ha al barri) ha esdevingut una barrera per a les famílies autòctones de l’entorn, que curs rere curs ha impedit que el centre pogués donar – se a conèixer.

No es tracta d’un cas únic, és un exemple de segregació escolar que hi ha en moltes altres zones de Barcelona i una de les polèmiques qüestions que aborda el recentment aprovat projecte de llei d’educació de Catalunya.

L’escola Rosa dels Vents mai no ha viscut la immigració com un problema, explica la seva directora, Núria Casadellà, si bé lamenta que l’existència de “molts prejudicis” i “idees preconcebudes” li impedeixi tenir una projecció més àmplia. Els alumnes nouvinguts es van incorporant “amb normalitat” així que van arribant, al llarg de tot el curs. El curs passat tenien inscrits a P – 3 només 8 alumnes en el procés de matrícula ordinària, que van acabar sent 21 al final del curs. La majoria de nouvinguts provenen del centre i el sud d’Amèrica, als quals se sumen una desena d’asiàtics i una dotzena de famílies de l’Europa de l’Est, i un nombre inferior de magribins. Però l’ensenyament individualitzat, el treball de les àrees instrumentals en grups reduïts i la tasca des de l’aula d’acollida permeten un “ràpid aprenentatge del català” i una “bona integració” en poc temps.

El tòpic del nivell acadèmic

Mercè Maure, l’assessora de llengua i cohesió social (LIC) del departament d’Educació dels centres de la zona, desmenteix el “tòpic” que en aquests centres hi hagi una davallada del nivell acadèmic, i alerta de la “perillositat” d’aquestes afirmacions . “Caldria precisar què s’entén per nivell i per qualitat educativa. Quina escola volem? Com volem educar els nostres fills? Què entenem per excel·lència? Preferim aules per sobre de la ràtio en centres sense estrangers o pocs alumnes per aula i atenció individualitzada?”, es pregunta.

El centre no ofertarà el curs que ve P – 3 després que el Consorci d’Educació de Barcelona prengués aquesta decisió davant del baix nombre de preinscripcions registrades per al proper curs, i per intentar trencar aquesta tendència que fa que l’escola concentri la majoria d’alumnat nouvingut que s’escolaritza al barri. Una decisió que no és compartida pel centre. Maure i Casadellà entenen que “tancar la porta d’entrada suposa sentenciar a mort l’escola” i defensen que el que hauria de fer l’administració és “potenciar” aquestes escoles com a centres de "bones pràctiques i “ajudar – les a donar – se a conèixer entre les famílies” .

La directora d’escolarització i serveis educatius del Consorci, Carme Massa, nega que es vulgui “deixar morir un centre que funciona” i argüeix que el tancament de P – 3 és una mesura “estratègica” per intentar que pugui tornar a obrir a curt termini “amb una situació normalitzada”, després d’un treball amb els centres de l’entorn que permeti una distribució més equitativa dels nouvinguts.