AEuropa, i també a l’Àfrica, preocupa la persistència de travesses marítimes i terrestres protagonitzades per persones que, assumint un alt cost humà, cerquen un nou horitzó de futur. Per això mateix, països d’origen, de trànsit i de destinació d’aquestes migracions han comprès que cal gestionar de forma concertada els fluxos migratoris i fer – ho tenint en compte simultàniament tots els factors que hi incideixen. Des del 2006, aquests països compten amb un fòrum de diàleg conegut com a Procés de Rabat, que en els darrers mesos ha reunit experts d’un continent i l’altre a Dakar, Ouagadougou (capital de Burkina Faso) i Rabat, en unes trobades que han renovat el viu interès dels països implicats a concertar la gestió de les migracions en l’espai euro – africà.

IMPULSAT PER INICIATIVA hispano – marroquina amb suport francès, aquest Procés és una via per implicar la UE, per tal que la seva frontera sud tingui pes en les estratègies comunitàries. És també una aposta que introdueix, en part, innovació política, en el sentit que, simultàniament a polítiques de control fronterer i de retorn dels immigrants, promou la cooperació amb països d’origen en els àmbits que més incideixen en la decisió d’emigrar. Molt especialment, en la millora dels seus mercats laborals. En aquest sentit, miren d’implementar – se programes de formació professional que posen en valor el treball de nova creació per tal que l’emigració esdevingui una opció i no l’única.

DES D’ÀFRICA ES VEU AMB BONS ulls aquesta tendència, que contraposen a les recents polítiques de la UE (nova directiva de retorn i el pacte europeu per a la immigració i l’asil) i malgrat que, des de la seva òptica, resulti incongruent amb un comerç internacional que impedeix el desenvolupament dels seus mercats laborals. Així mateix, els africans reclamen als seus governs una defensa real dels interessos dels ciutadans, cosa que palesa la poca efectivitat dels actuals executius per promoure un desenvolupament veritable, trencar amb velles dependències i preocupar – se per introduir un bon govern i vies democratitzadores. Els països nord – africans han posat en relleu el seu rol d’estació d’enllaç per arribar a Europa, però també el seu paper creixent com a destí final de les migracions subsaharianes. Aquest fet els posiciona estratègicament. Si en el diàleg euro – mediterrani les seves prioritats en l’agenda migratòria divergeixen respecte a la dels països del nord, en el diàleg euro – africà hi ha una convergència en les prioritats polítiques, sobretot a nivell de concertar la gestió dels fluxos.

ES PODRIA DIR QUE EL MARROC, fent valer la seva relació privilegiada amb Brussel·les, ha aconseguit desplaçar cap al sud l’agenda migratòria i ho ha fet de la mà de la UE. El resultat d’aquests debats, que inclouen propostes per millorar la gestió dels fluxos migratoris i també per aprofitar les migracions al servei del desenvolupament, seran abordats a París el proper octubre a la segona conferència ministerial del Procés de Rabat.

ENTRE LES QÜESTIONS CLAU que les reunions identifiquen, destaca el fet que l’emigració, a causa de la inestabilitat política i econòmica, s’ha convertit a l’Àfrica en la millor opció, per no dir l’única, a l’hora de pensar a construir un futur. Així ho pensen 4 de cada 5 joves senegalesos, per exemple. Un estat d’ànim sobre el qual no es preveuen canvis, atès que, tal com es manifesta en els debats, els Estats continuen sense desenvolupar les tasques de gestió pròpies del govern d’un país i no mostren cap voluntat de millorar les polítiques. D’altra banda, Europa, malgrat que les migracions procedents de l’Àfrica subsahariana suposin únicament un 6% de la immigració, contempla aquesta manca d’expectatives com un potencial motiu d’emigració que pot créixer significativament. I cal sumar – hi factors emergents: la inestabilització de països tradicionalment receptors dels fluxos intraafricans (un 80% de les migracions del continent) i els possibles efectes del canvi climàtic i de la crisi alimentària.