Aquests dies la premsa ha anat plena de la notícia més esperada per alguns: la immigració comença a donar símptomes de frenada. Després d’uns anys de creixements molt intensos, és evident que això és notícia tot i que cal veure’n l’abast. I aquí cal relativitzar afirmacions, ja que si bé efectivament les dades del primer semestre del 2008 indiquen que les sol·licituds de permisos de residència havien estat un 10% menys que les registrades en el mateix període l’any passat, les sol·licituds de reagrupament continuaven creixent. Em neguiteja que algú vulgui vendre la imatge que això de la immigració ja ha passat i que, com pertoca en temps de crisi, els immigrants deixaran de venir i molts dels que ja són aquí acabaran per marxar. Aquesta és la tesi que ven el govern central i no és casualitat que la informació que dissabte va ocupar primeres pàgines tingués l’origen en la Delegació del govern. És evident que la crisi econòmica refreda expectatives dels migrants potencials i que a la llarga la destrucció de llocs de treball desincentiva la immigració. Però pensar que la crisi econòmica fa a ulls del futur migrant un país pitjor que el seu propi país, són ganes de pensar. Les oportunitats a Europa sempre semblaran més a ulls dels migrants que les oportunitats en qualsevol dels països de procedència. Alerta a relacionar constantment crisi i retorn i davallada de la immigració. El perill és que al final algú conclogui que els immigrants que no marxin són els culpables de la crisi. I si això passa…