NOUVINGUTS · Més de 600.000 persones procedents de països pobres viuen i treballen en territori polonès PERFIL · Els estrangers cobren poc, molts no tenen papers i pateixen racisme LLEI · Varsòvia promou la mà dura contra els clandestins

Polònia ha sigut tradicionalment una nació d’emigrants i des del 1989 han sortit del país dos milions de treballadors, majoritàriament cap al Regne Unit i Irlanda. Però la situació canvia. Els factors del canvi són l’intens creixement econòmic que viu Polònia des de fa alguns anys, font de prosperitat, i la falta de mà d’obra en certs sectors productius a causa de l’emigració, una situació que contribueix a l’augment dels salaris, que creixen una mitjana de l’11% anual.

Per tot això, milers d’ucraïnesos i ciutadans d’alguns altres territoris de l’antiga URSS, però també de Bangla Desh, el Pakistan, africans, àrabs i xinesos han anat a Polònia a ocupar els llocs de feina que no poden ser coberts per polonesos en la construcció, el camp, el comerç, l’hostaleria i el servei domèstic. D’altres hi demanen asil polític després d’abandonar l’Iraq o Bielorússia.

Segons la Comissió Europea, més de 600.000 immigrants extracomunitaris viuen a Polònia. No hi ha dades sobre els que no tenen papers, però algunes oenagés els compten per desenes de milers. Polònia s’ha unit al grup de països que volen endurir les lleis per fer front als indocumentats i, a la pràctica, s’ha convertit en el gendarme oriental de l’Europa de Schengen, perquè ha de vigilar la frontera de més de 1.100 quilòmetres amb els seus veïns de l’est (Ucraïna i Bielorússia) i evitar el pas d’immigrants clandestins procedents de l’ex – URSS i de l’Àsia.

Segons la Fundació Stefan Batory de Varsòvia, uns 100.000 ucraïnesos treballen sense papers a Polònia. Fins ara ho podien fer durant tres mesos sense necessitat de visat, “però les coses canvien i les autoritats limitaran el nombre de visats a ucraïnesos – 600.000 el 2006 – perquè Varsòvia ha d’acceptar les directrius de Schengen”, apunta l’analista Jacek Kucharczyk.

Dones ucraïneses

Una bona part dels ucraïnesos que han emigrat a Polònia són dones que treballen al servei domèstic, netejant cases i cuidant gent gran o nens. “Són serioses i treballadores i te’n pots refiar”, explica a l’AVUI Bàrbara, una dona de 58 anys que regenta un petit negoci al barri varsovià de Sadyba i que té d’empleada una ucraïnesa dues vegades per setmana perquè li netegi la casa. Però la seriositat no és el que empeny els polonesos a donar feina a ucraïneses, sinó els sous molt baixos (l’equivalent d’uns 3 euros l’hora) que els paguen i l’absència de garanties legals.

Hi ha altres immigrants que tampoc ho tenen fàcil, i no perquè els polonesos siguin més racistes que els espanyols o els alemanys, sinó perquè, com explica Mohamed, un marroquí de 30 anys empleat en un restaurant de Varsòvia, “cobrem sous baixos, molts no tenim papers i podem ser expulsats en qualsevol moment”. Hichan, un compatriota de Mohamed, forma part de la comunitat de 200 marroquins que viuen a Varsòvia i es considera un afortunat, perquè està casat amb una polonesa i cobra un bon sou al bar kebab d’una cèntrica avinguda de Varsòvia on treballa. Però reconeix que “la vida és dura, la burocràcia ens fa la vida impossible i alguns polonesos ens miren malament”.

Moez, un informàtic de 28 anys d’origen tunisià que va arribar a Varsòvia fa vuit mesos, explica que està casat amb una noia polonesa i que se sent a gust amb la seva feina, perquè “m’hi guanyo la vida”. Aquest jove, que freqüenta les discoteques més modernes de Varsòvia i cuida molt la seva vestimenta, pot passar completament inadvertit pels carrers de Varsòvia.

Insultat per ser negre

En canvi Jean Philippe, un africà que prefereix amagar el seu país d’origen, considera que la vida és dura a Polònia. Ha treballat en unes quantes ciutats de peó de la construcció i assegura que més d’una vegada ha hagut de veure com l’insultaven i l’escopien pel fet de ser negre.

Al camp polonès hi treballen milers d’ucraïnesos; a les drassanes del nord del país, obrers xinesos; a la construcció, portuguesos, i els vietnamites (uns 30.000) predominen al sector de la restauració i de la venda ambulant. Algunes empreses s’han vist obligades a contractar lampistes del Tadjikistan davant la manca d’especialistes. Polònia ja no és el que era, o cada vegada s’assembla més a l’Europa – fortalesa que preveu l’acord de Schengen.