Mentre persisteixen i s'agreugen els conflictes que vulneren els drets humans, cada cop és més difícil aconseguir l'estatus d'asilat en un país industrialitzat. Aquesta és la conclusió de les entitats que treballen en la defensa dels drets humans a Catalunya i que fan un trist balanç del 2007: el ministeri de l'Interior va estudiar 6.496 sol·licituds d'asil, però només va concedir l'estatus de refugiat a 204 persones (3%) i el de protecció complementària a 340 (5,2%).

L'Estat, per tant, va donar protecció internacional al 8,3% dels que la van demanar, una mica per sobre del 7,9% del 2006. La secretària general de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), Àgata Sol, ho considera "preocupant" perquè reafirma que "el dret d'asil està en crisi".

Barcelona va registrar el 2007 un total de 226 peticions d'asil, darrere de Madrid (3.796), Ceuta (406) i Las Palmas (404). Sol va fer notar que la situació de Catalunya és singular perquè gairebé no hi ha sol·licituds a les fronteres, ni a l'aeroport del Prat, amb vols internacionals, ni al port de Barcelona, tot i que hi arriben polissons.

La raó, segons la secretària de la CCAR, és la falta d'informació i reclama que Catalunya sigui valenta per "tenir un paper fonamental en l'enfortiment de la institució d'asil". Recorda que milers de catalans es van haver d'exiliar durant la Guerra Civil i la dictadura espanyola. La competència, però, és estatal i el govern de Zapatero va rebutjar el 91% de peticions.

Colombià forçat a l'exili

El 32% dels sol·licitants d'asil eren colombians, és a dir, 2.497, i van pujar els iraquians, 1.598 (20,8%). Juan Carlos Villamizar té 31 anys i és un dels milers de colombians forçats a l'exili. "L'opinió pública no coneix la realitat de Colòmbia i és increïble la doble moral de la Unió Europea que dóna suport a la defensa dels drets humans i nega l'asil als que intenten salvar la vida", es lamenta Villamizar. L'única raó, per ell, és que "executius com l'espanyol anteposen interessos econòmics als drets humans".

El seu cas té el to de dramatisme que va lligat a les històries de refugiats: Villamizar, alumne de ciències polítiques a Bogotà, formava part de l'Associació Colombiana d'Estudiants Universitaris i a finals dels 90 va ser un dels delegats en la negociació del procés de pau entre les FARC i el govern de Pastrana. El diàleg va fracassar i els estudiants es van convertir en objectiu dels paramilitars. Entre ells, Villamizar. "Cada dia apareixien noms a les parets de la universitat. Un matí, dos estudiants van ser assassinats. Va arribar un moment en què l'Estat ens va dir que no ens podia protegir i ens va aconsellar marxar", relata.

Va arribar a Barcelona el 1999 i ara, protegit com a refugiat, treballa en una xarxa de solidaritat entre Europa i els moviments socials colombians.