TROBADA · El vaixell de regates ‘Telefónica Negro’ va veure la pastera 60 milles al sud d’Almeria ‘IN EXTREMIS’ · Van oferir auxili, aigua i menjar als immigrants després d’avisar les autoritats

Els vaixells Telefónica Negro i Telefónica Azul, amb deu tripulants a bord cada un, havien sortit dimarts passat, dia 8, del port d’Alacant per fer una prova classificatòria, la de 2.000 milles sense parada. Havien de travessar navegant el mar d’Alboran, l’estret de Gibraltar i les Açores per classificar – se per participar a la Volta al Món a Vela. Durant la travessia, dimecres a un quart de nou del vespre, quan eren a unes 60 milles d’Almeria, van veure un petit bot amb gent que els feia senyals per cridar – los l’atenció.

“En un primer moment van pensar que eren pescadors, però quan s’hi vam apropar van veure que eren una trentena d’immigrants en un petit bot de sis metres que anava a la deriva i que demanaven ajuda”, va explicar Alejandro Varela, director de comunicació de Telefónica, que va estar en contacte minut a minut amb els regatistes.

Evitar tocar l’embarcació

Els tripulants del Telefónica Negro, els primers a veure la pastera, van trucar per via satèl·lit a Salvament Marítim i la Guàrdia Civil per demanar ajuda i donar la seva posició en alta mar. “Els van demanar que no marxessin i, sobretot, que evitessin tocar l’embarcació posant – se de costat per evitar que bolqués la pastera”, va assenyalar Varela. “Tots els que hi havia a la pastera estaven molt malament. Durant les dues hores que els vaixells van esperar que arribés l’ajuda els van llançar menjar fresc i ampolles d’aigua perquè es refessin una mica. La seva situació era extrema. Estaven exhaustos. Tot i que des dels vaixells no podien parlar amb la pastera, s’entenien per gestos. Quan va arribar Salvament Marítim i va acabar el rescat van dir als vaixells que podien continuar el seu camí. Ho van fer en silenci, commoguts”, va explicar Valera.

Tots estaven molt afectats, malgrat que no va ser fins ahir al matí, quan van poder llegir les notícies als diaris, que van ser del tot conscients de la magnitud de la tragèdia. De la pèrdua de catorze vides humanes durant una llarga travessia de sis dies i de la colpidora mort de nou infants. Dels nens, només un nadó de 12 mesos va arribar viu al port.

“Què han dit? Estaven molt contents d’haver – los trobat i ajudat. No es podien fer la idea de com havien pogut fer tot aquell camí per mar amb una embarcació tan petita, en la qual s’havien embarcat una quarantena de persones, sense coneixements de navegació, ni brúixola, ni cap instrument de mesuratge”, va explicar el cap de comunicació de Telefónica.

Mentre les autoritats espanyoles estudien ara, cas per cas, com es farà la repatriació d’aquests immigrants procedents del Marroc, la llarga processó de pasteres continua deixant una estela interminable de morts. Una altra pastera va arribar ahir a la platja Santiago, al municipi d’Alajeró, a l’illa canària de La Gomera, amb 59 immigrants a bord. A l’embarcació hi havia quatre cadàvers i tres homes més estaven molt greus.

La pastera va ser vista a la una del migdia a un quilòmetre de la costa de La Gomera. Els serveis sanitaris es van desplaçar fins al lloc per atendre els immigrants, que van ser traslladats als centres sanitaris de l’illa. Quan van ser atesos van dir que procedien de Guinea Bissau, que s’havien perdut durant la travessia i que portaven sis dies sense beure aigua. El president del govern canari, Paulino Rivero, que estava fent una visita oficial a l’illa, es va traslladar a Alajeró.

Trenta – tres en tres dies

La desgraciada travessia d’Almeria se suma a les diverses pasteres que han arribat a la Península i les Canàries aquests últims dies. Fins a 33 persones haurien mort els últims tres dies intentant el viatge, i es calcula que els cossos llençats al mar pels mateixos immigrants podrien ser algun més. A l’estiu hi ha més pasteres que s’arrisquen aprofitant el bon temps, però el sol és sinònim de deshidratació.