La bona relació amb els països riberencs de la Mediterrània ha sigut des de fa temps un dels objectius de la Unió Europea. Des del 1995, aquest procés s’articulava a l’anomenat Procés de Barcelona, iniciat amb la Conferència Euromediterrània que es va celebrar a la capital catalana. El Procés de Barcelona, però, semblava molt limitat per als designis de les grans potències, i la primavera del 2007, en fer – se càrrec de la presidència de França, Nicolas Sarkozy va anunciar la creació d’una Unió Mediterrània que es presentarà diumenge que ve a París, immediatament després de la diada nacional francesa i amb Sarkozy presidint el Consell Europeu.

La flamant Unió Mediterrània inclourà els 27 membres de la UE, els països de la costa nord – africana, Turquia i alguns Estats del Pròxim Orient, com Egipte, Síria, el Líban, Israel i l’Autoritat Nacional Palestina. La Unió havia d’incloure en principi només els Estats riberencs, però es va anar ampliant a tota la UE per superar les recances d’Alemanya, que se sentia deixada al marge i es resistia a finançar amb fons comunitaris una iniciativa que no la incloïa com a membre. Un altre objectiu de la conversió del procés de Barcelona en Unió Mediterrània era la participació de Turquia, a la qual s’oferia una associació de segon nivell a la UE, en substitució de la integració, a la qual s’oposa notablement França.

No és aliena als objectius de la Unió Mediterrània la tragèdia de les persones que moren en pasteres quan intenten arribar a Europa. Abans – d’ahir mateix a la nit, nou nens i sis adults van morir en una travessa en pastera quan es dirigien cap a un futur que pensaven millor. L’objectiu del desenvolupament econòmic del nord d’Àfrica és al centre de l’esperit de la Unió Mediterrània. Aquesta és la millor política de veïnatge possible: ajudar a convertir tota la regió en una àrea de prosperitat. La política d’immigració comunitària ha de basar – se precisament en això: no es tracta només de tancar portes, sinó de buscar fórmules que permetin als africans créixer en plenitud a la seva mateixa terra. Malauradament, les morts de fa 48 hores a prop d’Almeria formen part d’una estadística molt més àmplia. Només al mes de juliol han mort 29 persones mentre intentaven arribar a Europa.