TITUBEIG El PSOE torna a posar sobre la taula la possibilitat de permetre a col·lectius de residents extracomunitaris exercir el dret a sufragi en les eleccions municipals CONTRARESTAR La direcció de Zapatero estudia contestar al manifest del castellà amb una defensa del català, l’euskera i el gallec

Tot just arribar al ministeri de Treball, Celestino Corbacho va reobrir l’etern debat socialista de si els immigrants extracomunitaris han de poder votar en les eleccions municipals. La polèmica havia quedat aparcada durant la campanya electoral pel 9 – M i darrerament des del PSOE s’havia volgut deixar constància que impulsar el vot d’aquest col·lectiu no era cap prioritat de l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. La militància, a través d’un paquet d’esmenes a la ponència marc del 37è congrés, ha obligat el PSOE a abandonar el titubeig i obrir la porta a la possibilitat que més d’un milió d’immigrants puguin votar en les pròximes municipals del 2011.

La qüestió, però, no és tan senzilla, ja que per consolidar el dret a exercir aquest sufragi cal que hi hagi reciprocitat en els països d’origen, és a dir, que també puguin votar els espanyols residents en aquells indrets. En tot cas, actualment ja hi ha un milió i mig de ciutadans de la UE que des de fa quinze anys poden votar en les municipals. Aquest cap de setmana s’adoptarà una posició política, perquè la iniciativa la té l’executiu espanyol, però la possibilitat que el PSOE estigui disposat a estudiar la manera d’ampliar el ventall d’electors va ser acollida ahir amb recels per la direcció del PP – excepte Alberto Ruiz – Gallardón, que hi està a favor – i amb força satisfacció per formacions com el PNB, ERC i IU – ICV.

El vot immigrant animarà el congrés socialista, i també és possible que ho faci el manifest en defensa del castellà promogut per sectors de la dreta encapçalats per intel·lectuals i afins al partit de Rosa Díez per denunciar el que asseguren que és una “dictadura” de la resta de llengües oficials. Davant d’aquesta ofensiva, el PSOE està estudiant sortir – hi al pas amb una defensa explícita del català, l’euskera i el gallec en la línia que han seguit últimament el dirigent del PSOE José Blanco i diversos membres del govern central, com ara la ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado, que va fer una crida perquè les llengües cooficials es vegin com un patrimoni a defensar pels ciutadans de tot l’Estat.

Els socialistes miren a hores d’ara com fer més palesa la posició del partit en matèria lingüística en la ponència política que es debatrà aquest cap de setmana. Per això treballen amb la transacció d’algunes esmenes presentades al text sobre llengua. La cúpula del PSOE, però, només preveu tirar – ho endavant si prèviament totes les federacions socialistes i el PSC donen el vistiplau al text i garanteixen que s’aprovarà per unanimitat. Ramón Jauregui, secretari general del grup socialista al Congrés, és l’encarregat de consensuar un redactat que anirà en la línia del que assenyala la Constitució.

Un altre front de debat, encara que en aquesta ocasió serà molt menys intens que en altres conclaves del PSOE, serà el de la política antiterrorista. El partit proposarà fer pinya davant l’enduriment de les posicions de Zapatero després de la ruptura de la treva i insistirà en la necessitat de promoure la unitat de tots els partits. També instarà la creació d’una llei de víctimes del terrorisme per evitar que es puguin usar de forma partidària.