Una altra barrera s’ha trencat a la Premier League. No pas econòmica sinó social. Paul Ince, exinternacional anglès de 40 anys, el primer jugador de raça negra que va ser capità de la selecció (1993), es va convertir la setmana passada en el primer britànic de color que seurà en una banqueta de la màxima categoria. El Blackburn Rovers cobreix d’aquesta manera la plaça vacant deixada per l’exbarcelonista Mark Hugues, fitxat al seu torn pel Manchester City.

Ince s’afegeix així a una molt curta llista de dos tècnics de color que havien dut les regnes d’un onze de la Premier. Cap dels dos era nacional, però: un, holandès, Ruud Gullit (Chelsea i Newcatle; ara a Los Angeles Galaxy) i l’altre francès, Jean Tigana (Fulham).

El fitxatge d’Ince constitueix un toc d’atenció a unes estructures sobre les quals s’escampa sovint una certa sospita de discriminació per raó del color de la pell. En els 92 clubs de les categories professionals del futbol anglès jugaven la temporada passada, aproximadament, un 25 per cent de jugadors negres. Però només en dos casos, Ince, al Milton Keynes Dons (de la League One, equivalent a la Segona B), i Keith Alexander, del Macclesfield Town (de la League Two, la Tercera, i l’anterior equip que Ince va entrenar), els entrenadors són de raça negra.

El fixatge d’Ince pel Blackburn ha estat envoltat d’una certa incertesa perquè el club va anunciar-ne la contractació sense comptar amb el vistiplau de la Football Association. No pas per raons extraesportives, sinó perquè Ince no té la titulació necessària per, oficialment, entrenar a la Premier. Atès el seu historial ha jugat al Manchester United que va guanyar la Recopa al Barça el 1991, al Liverpool i a l’Inter de Milà, entre d’altres, i ha conduït el Milton a la promoció la temporada tot just finalitzada, la FA li ha concedit dos anys perquè obtingui les credencials necessàries.

El Blackburn, de fet, jugava amb avantatge perquè en aquest cas ha prevalgut, sensatament, un criteri de discriminació positiva. Si li haguessin refusat el permís per entrenar, l’escàndol hauria estat majúscul. La voluntat del club i els interessos de la FA, però, s’han complementat. Brendon Batson, consultor de la Football Association per la igualtat i la diversitat, confiava fa uns dies que l’exemple d’Ince “encoratjarà altres jugadors negres per seguir una carrera com a entrenadors. El perfil dels staffs tècnics està canviant ràpidament. Esdevenen més cosmopolites i això és un bon auguri”.

Un pas encara difícil

El debat sobre el color a les banquetes del futbol anglès no és nou. De fet, el mateix Ince ja va trencar una llança quan va ser contractat l’any passat pel Milton Keynes Dons. “Sento que hi ha un cert racisme institucional”, va afirmar. “És estrany que no hi hagi més entrenadors negres a la Premiership si considerem què grans han estat jugadors com Ian Wright o Les Ferdinand. És fàcil deixar el món del futbol. I potser sóc el primer a agafar el toro per les banyes, però sembla una mica boig que haguem de mantenir aquest debat al segle XXI”, va dir durant l’acte de presentació com a responsable del Blackburn Rovers.

Que al futbol anglès hi havia o encara hi ha una certa prevenció contra els entrenadors negres ho demostra el cas de Viv Anderson, exdefensa del Nottingham Forest i del Manchester United, i el primer jugador de color que va formar part de la selecció del seu país, el novembre de 1978, contra Txecoslovàquia. Anderson va ser, durant set anys, primer assistent del Middlesbrough fins que el 2001, fart de la manca d’oportunitats que li donaven, i veient com anaven canviant els entrenadors mentre ell continuava com a segon, va abandonar el futbol.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 53. Dimecres, 2 de juliol del 2008

Paraules clau: Ince, Blackburn, Futbol, Premier, Color, League, Paul, Rovers, Anglès, Banqueta