Tres preocupacions marcaran l’agenda de la 35a cimera de caps d’Estat del Mercosur que avui comença a Tucumán, província argentina a 1.100 km al nord de Buenos Aires: immigració, aliments i integració energètica. Aquestes qüestions s’imposaran als problemes domèstics, com la demorada incorporació de Veneçuela com a soci de ple dret i els entrebancs que afecten l’acord entre el bloc del con sud – americà i la Unió Europea (UE). Es dedueix de les reunions prèvies de ministres d’Exteriors que la declaració final de la cimera inclourà un rebuig conjunt a la directiva del retorn, la llei d’expulsió d’immigrants clandestins aprovada pel Parlament Europeu el 18 de juny.

Els líders del Mercosur – integrat per l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai, més Veneçuela, Colòmbia, Xile, Bolívia, l’Equador i el Perú com a països associats – es queixen sobretot de la possibilitat que els sensepapers hagin de fer front a fins a 18 mesos de reclusió mentre duri el tràmit de repatriació. El president de l’Uruguai, Tabaré Vázquez, va assenyalar que espera un pronunciament “fort” del Mercorsur contra la norma. “Milers d’espanyols, italians, francesos, suïssos i d’altres orígens han sigut rebuts [a l’Amèrica Llatina] en el passat amb els braços oberts. Europa no pot oblidar el tracte que han rebut en aquesta regió els seus immigrants”, va dir el president uruguaià.

Lliure comerç

La cimera arriba precedida per la decisió del Parlament del Mercosur de reclamar a la UE la revisió de la directiva, ja que “viola els drets humans”.

La trobada a Tucumán serà una oportunitat única per situar la regió com a potència exportadora d’aliments en uns moments de gran demanda internacional. Davant la possibilitat de tancar un tractat de lliure comerç amb Europa, el bloc centrarà els seus esforços en acords amb mercats emergents. A partir d’ara, hi haurà preferències aranzelàries amb països africans (Botswana, Lesotho, Namíbia i Sud – àfrica) i s’iniciaran negociacions amb Jordània i Turquia. L’estratègia es basa en el fet que els alts preus dels aliments a nivell mundial han permès a Mercosur obrir – se a nous mercats i alhora endurir la seva posició davant la UE, que exigeix més obertura comercial sud – americana a canvi de reduir subsidis agrícoles.