Hi ha moltes maneres de mesurar l’abast de la crisi en què ens trobem. Avui mateix, en aquest diari, podem llegir com el ministre de Treball, Celestino Corbacho, eleva fins a l’11% la previsió d’atur per al 2009. El secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, reconeix que l’Estat ha ingressat 10.000 milions d’euros menys en els cinc primers mesos d’aquest any que en el mateix període del 2007. L’Eurobaròmetre demostra que Espanya és l’Estat de la Unió on més ha crescut la desconfiança en el futur de l’economia en els últims sis mesos. Totes aquestes dades ens serveixen per mesurar la profunditat del forat que, encara, des del govern central no volen reconèixer com a tal. Però potser la manera més crua i trista de mesurar l’abast de la crisi és a través de la informació que faciliten les entitats d’assistència social.

A Càritas de Barcelona hi han acudit en tan sols cinc mesos gairebé 7.800 persones, mentre que el Banc dels Aliments ha rebut una allau tan gran de peticions que es veu amb dificultats per complir. Un dels efectes immediats ha sigut que moltes dones d’origen marroquí que fins ara es quedaven a casa i depenien del sou del marit, ara surten a buscar feines de neteja o per cuidar persones grans. D’altra banda, els serveis socials de Tarragona – que fins fa poc tenien immigrants com a usuaris majoritaris – han detectat un augment d’autòctons en situació de precarietat perquè han perdut la feina.

La crisi comença a cobrar – se les seves primeres víctimes. I els que en senten els efectes des del primer moment són els que ja vivien en una situació de risc d’exclusió. A Catalunya – abans de la crisi – ja hi havia un 19% de persones sota el llindar de la pobresa, segons l’Institut d’Estadística. La previsió és que l’augment del nombre d’aturats, i d’hipoteques impagades, vagi acompanyat també d’un increment del percentatge de pobres. No serà una situació fàcil. El malestar que previsiblement causarà la crisi pot traduir – se fàcilment en un conflicte entre la nova immigració i els autòctons més desfavorits quan busquin atenció en els serveis socials. Alerta, doncs, perquè la crisi, a més de reflectir – se en dades macroeconòmiques, comença a tenir importants repercussions socials.