Cap dels articles de la Declaració Universal dels Drets Humans aprovats ara fa 60 anys és respectat al món. Són una promesa trencada pels líders mundials. Hi ha hagut avenços i el nombre de països que ofereixen protecció constitucional i jurídica als drets humans és cada dia més gran, però persisteixen la injustícia, la desigualtat i la impunitat.

Els Estats Units, amb la connivència i la doble moral d’alguns Estats de la UE, debiliten la prohibició absoluta de la tortura i altres maltractaments en la seva “guerra contra el terror”. La Xina es presenta com el país que pot aconseguir canvis en el conflicte que assola Darfur, al Sudan, o en relació a Birmània. Però tot i les promeses fetes per als Jocs Olímpics, l’historial de respecte als drets humans al país asiàtic no ha millorat. Una situació similar a la d’altres nous líders com l’Índia, Sud – àfrica o el Brasil.

Espanya ha d’aconseguir que el govern garanteixi els drets dels immigrants, fer front als casos de tortura i maltractaments a mans d’agents de l’Estat, millorar la resposta a les dones víctimes de la violència de gènere, garantir que la llei sobre el comerç d’armes suposa un control real.

Demà serà el Dia Internacional en Suport de les Víctimes de la Tortura, una pràctica documentada en més de 81 països. Amnistia Internacional sortirà als carrers. L’acció ciutadana funciona i mentre els governs no garanteixin el benestar de tothom, la gent no es quedarà callada. Seguirem protestant per la traïció dels governs que han convertit la justícia i la igualtat en paper mullat.