EXPULSIONS · El Parlament Europeu dóna l’aprovat final a la llei que permetrà internar sensepapers fins a 18 mesos a partir del 2010 POLÈMICA · La directiva divideix els eurodiputats, també els socialistes catalans

Ni tan sols els quatre eurodiputats socialistes catalans es van poder posar d’acord ahir en votar la dràstica llei europea d’expulsió de sensepapers: Maria Badia ho va fer a favor, Raimon Obiols i Josep Borrell en contra, i Martí Grau es va abstenir. Això il·lustra la divisió del Parlament Europeu davant la punta de llança de l’ofensiva dels Vint – i – set per blindar – se i aixecar reixes més altes contra la immigració irregular.

Tot i l’allau de crítiques d’ecologistes, comunistes, sindicats, defensors dels drets humans i fins i tot del Vaticà i de 44 Estats africans i sud – americans, els eurodiputats conservadors, liberals i la dreta euroescèptica van imposar que l’Eurocambra donés llum verda definitiva perquè la polèmica directiva es comenci a aplicar el juny del 2010. I ho van fer amb una còmoda majoria de 369 vots a favor, 197 en contra i 106 abstencions, i també van rebutjar totes les esmenes presentades, que haurien forçat a reobrir una llei que ha costat més de dos anys i mig de bloqueig.

Millora de drets

Els vuit milions de sensepapers que ara viuen a la UE, i el prop d’un milió més que cada any creuen les fronteres, s’arriscaran d’aquí a dos anys que la policia els tanqui fins a divuit mesos en centres de detenció i després els expulsi i els prohibeixi tornar durant cinc anys. Els menors d’edat que no vagin acompanyats podran córrer la mateixa sort. Tindran, això sí, assistència jurídica gratuïta, l’única concessió que els ministres d’Interior i Justícia van acceptar en aprovar la directiva el 5 de juny, per por que l’Eurocambra els la pogués tombar per una qüestió de drets humans.

Tot i la seva contundència, la llei d’expulsions millorarà els drets dels clandestins en el terç d’Estats de la Unió que ara no tenen cap límit legal a l’internament: són Irlanda, Dinamarca, Holanda, Suècia, Grècia, Finlàndia, Estònia, Malta i el Regne Unit, tot i que Londres podrà seguir anant per lliure, perquè té una clàusula pròpia i no comparteix aquesta política.

“Posem fi a una cosa difícil d’entendre, com ara que en alguns llocs de la UE els immigrants puguin ser retinguts indefinidament” i se’ls pugui prohibir tornar a trepitjar el país de per vida, va afirmar satisfet l’eurodiputat del PP Agustín Díaz de Mera.

Obiols, Borrell i Grau es van saltar la disciplina dels eurodiputats socialistes espanyols, que van votar en bloc, com Badia, a favor d’una directiva que ha rebut el vistiplau del govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

El PSOE defensava inicialment una política d’immigració més moderada, però en una UE sense fronteres s’ha deixat contagiar per la mà dura del president francès, Nicolas Sarkozy, i del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, per temor a rebre una allau d’immigrants atrets per una legislació més light. Així, tot i que la directiva no l’obliga a fer – ho, el ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ja va anunciar que el govern apujarà el límit actual de 40 dies d’internament dels clandestins fins a 60.

Els alemanys també van pitjar el botó del sí, mentre la resta de socialistes europeus rebutjaven una llei “aberrant” que “tanca Europa sobre ella mateixa”, van lamentar la francesa Martine Roure i l’italià Claudio Fava. Els eurodiputats del PSC no van voler fer declaracions.