‘MEA CULPA’ · Amnistia insta els líders de les potències mundials a disculpar – se per haver incomplert la Declaració del 1948 JOCS · Crida la Xina a respectar les promeses democratitzadores

“Els líders mundials s’han de disculpar per les sis dècades d’incompliments dels drets humans”. Amb aquesta sentència va engegar Pep Parés, president d’Amnistia Internacional Catalunya, la presentació a Barcelona de l’informe anual d’aquesta organització internacional que radiografia la situació dels drets humans arreu del món. Amnistia fa un balanç descoratjador dels seixanta anys que han passat des que el 10 de desembre del 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides van adoptar la Declaració Universal de Drets Humans.

La Guerra Freda – explica Parés – va frustrar en un primer moment les esperances que s’havien posat en aquella declaració solemne a París. Després va venir l’esclat de “conflictes ètnics” com els dels Balcans i els darrers anys s’hi ha sumat la “guerra al terrorisme”, en nom de la qual les principals potències mundials han conculcat els drets de milions de persones d’arreu del món.

Sis dècades després, Amnistia creu que ha arribat el moment que tant les potències occidentals com les potències emergents com la Xina i l’Índia no només es “disculpin” pel “fracàs” d’aquests anys, sinó que “renovin el compromís per assolir millores concretes”. “L’any 2007 s’ha caracteritzat per la impotència dels governs occidentals i l’ambigüitat o reticència de les potències emergents a l’hora d’aturar algunes de les pitjors crisis mundials de drets humans”, afirma la secretària general d’Amnistia Internacional (AI), Irene Khan.

L’organització pro drets humans apunta als Estats Units, la Unió Europea (UE), Rússia i, especialment, la Xina, tots ells ben representants al Consell de Seguretat de l’ONU. El règim xinès – denuncia AI – és el principal valedor dels règims de Birmània i el Sudan, amb els quals manté importants vincles comercials i polítics. Aquests dos països, juntament amb Zimbàbue, l’Iraq i la franja de Gaza, han estat objecte d’atenció preferent d’Amnistia. AI exigeix també a la Xina que compleixi les promeses que va fer en matèria de llibertat d’expressió i de premsa per aconseguir la nominació olímpica de Pequín. Tot i que l’organització internacional no demana el boicot als Jocs Olímpics, sí que fa una crida a aprofitar el ressò de l’esdeveniment per “forçar el govern xinès a adoptar posicions democràtiques”.

Amnistia apel·la també la resta de potències a actuar. “L’any 2008 ofereix una oportunitat sense precedents als nous líders que accedeixen al poder i als països que emergeixen a l’escena mundial per fixar noves orientacions i rebutjar les polítiques i pràctiques miops que en els darrers anys han fet del món un lloc més perillós i dividit”, afirma Khan. Entre els nous caps interpel·lats hi ha el futur president dels EUA i el nou president rus, Dmitri Medviédiev.

Washington i Moscou no surten gaire ben parats en l’informe d’AI. L’ONG demana als Estats Units que tanquin la base de Guantánamo i altres centres secrets de detenció, jutgi els detinguts en processos justos i rebutgi la tortura. A Rússia li reclama que respecti la dissidència política i acabi amb la impunitat dels abusos contra els drets humans a Txetxènia. Mentre que a la UE, l’insta a investigar la complicitat dels seus Estats membres amb els vols secrets de la CIA. Pel que fa a Espanya, Amnistia fa especial èmfasi en la conculcació del dret d’asil i de refugi a molts estrangers i als nombrosos casos de violència de gènere.

Monjos birmans

Malgrat tot, l’informe del 2008 veu el futur amb optimisme gràcies a la “força de la societat civil” i a l’exemple de “sectors que mai s’havien aixecat” i que l’any passat sí que ho van fer com els monjos birmans i els advocats pakistanesos que es van rebel·lar contra el règim del general Pervez Musharraf.