La mirada del Síndic sobre la incorporació dels nens i nenes fills de la immigració a l’escola és enormement interessant. Ajuda a desfer alguns tòpics, com és el de la divisió simplificadora entre una escola pública que tot ho fa bé i una escola privada que sempre que pot s’escaqueja en les seves responsabilitats socials en referència a la immigració. D’immigració i escola fa temps que en aquest país en parlem. De fet fem bé, ja que és on en gran mesura ens juguem el futur de la cohesió social del país. Uns fonaments mal posats en les etapes educatives ens provocaran amb tota probabilitat desajustos socials quants els infants d’avui entrin a la vida adulta. Encara que no agradi a molts, hem de mirar al nostre entorn i veure què està succeint en societats com la francesa. Cal fugir del simplisme, però la incapacitat que l’ascensor social funcioni és l’origen de bona part dels problemes que viu França. I l’educació, la bona educació, és un requisit indispensable per poder agafar aquest ascensor i que cadascú tingui probabilitats de moure’s socialment sense quedar atrapat en nínxols socials que esdevenen a la pràctica presons. Evitar guetos escolars, per dir – ho de manera planera, és una contribució necessària per poder disposar d’un futur amb més possibilitats de cohesió. Ben segur que aquesta cohesió dependrà de molts altres factors, però d’una bona escolarització també. Cal modificar dinàmiques actuals, per exemple a l’escola, per imaginar que aquesta història de la immigració també serà una història d’èxit.