Senyora Fernández de la Vega: no tingui cap dubte que Berlusconi és racista, que són racistes les seves mesures d’expulsió i que és racista el seu discurs. Ho sap vostè, ho sé jo i ho sap qualsevol lector de diaris. Una altra cosa és que vostè no ho pugui dir – en quin món de mones vivim, que aquestes coses no es poden dir altior, fortior, citior? – . La dreta parteix d’una premissa inamovible: hi ha unes persones millors que d’altres, de naixença, i aquestes persones millors dóna la casualitat que pertanyen al grup del qui ho diu. No falla: el racisme és una de les xacres més sinistres de la dreta, si em permeteu el joc de paraules.

Senyor Rubalcaba: no tingui cap dubte que hi ha tortures a les comissaries espanyoles. Ho sap vostè, ho sé jo i ho sap qualsevol que conegui algun implicat. Que vostè digui, sibil·linament, que l’Estat no ho fomenta és gairebé un insult a la nostra intel·ligència: la tortura és un delicte, i l’Estat no pot cometre delictes – tot i que els comet, com també sabem tothom – . Hi ha llibres, testimonis, judicis i casos que es ventilen a Estrasburg, mentre vostès miren cap a una altra banda. La cançoneta que diu que això és un insult a la Guàrdia Civil amb què sempre s’ha tapat aquest escàndol és una fal·làcia: els torturadors tenen noms i cognoms. És com si hi hagués un escriptor lladre i, en acusar – lo, els escriptors ens sentíssim ofesos com a gremi.

I a Birmània moren milers de criatures, unes morts que no causen cap molèstia i una dictadura que no representa cap perill i, per tant, cap reacció, fora d’algunes esforçades organitzacions caritatives. I mentrestant, nosaltres discutim si ens convé o no omplir les piscines. Hi ha dies en què el fàstic no et deixa respirar.