És possible que la preocupació dels progressistes de tot Europa pel curs que sembla prendre la política italiana sigui exagerada i equivocada, però el fet és que ens trobem davant d’una combinació que recorda fantasmes del passat. La victòria electoral de Silvio Berlusconi, la significativa presència a la seva coalició de govern de grups manifestament situats a l’extrema dreta, el seu discurs severament restrictiu sobre immigració, els atacs de caràcter xenòfob que han patit algunes comunitats d’immigrants a Roma i Nàpols, i la presentació – prevista per dimecres – d’un paquet legislatiu al Parlament italià que podria conduir a lleis d’expulsió massiva d’immigrants il·legals configuren un panorama que ja ha merescut crítiques d’altres membres de la Unió Europea.

Els crits d’alarma davant d’un hipotètic retorn italià al feixisme es poden rebatre fàcilment. Els mecanismes legislatius democràtics resten intactes a Itàlia, i és molt probable que la legislació sobre immigració que surti del Parlament resti per sota de la retòrica dels aliats més radicals de Berlusconi. Passi el que passi, no serà possible negar que la postura dura sobre immigració és el corol·lari de la victòria electoral que va portar al poder Berlusconi i els seus aliats.

També cal tenir en compte que la postura restrictiva davant de la immigració que promou la dreta que governa Itàlia no és, ni de molt, un fenomen exclusivament italià, sinó una mena d’anticipació del que podria ser una futura tendència europea. Governs com ara el francès i l’espanyol ja projecten revisions restrictives de la seva política d’immigració, i podrien quedar reflectides en la directiva europea sobre immigració que ara mateix s’està elaborant. No és possible predir si la postura italiana serà imitada o no, però el fet és que tant la correlació de forces polítiques com els incidents xenòfobs n’augmenten el ressò. Potser no hi ha raons per témer un retorn al passat, però sembla clar que Itàlia i Europa sencera s’enfronten al repte de decidir si, en el futur, adoptaran una postura integradora i oberta o una actitud repressiva i restrictiva davant la realitat del flux migratori.