Gairebé una quarta part de la població immigrada viu en pisos pastera. El 22% dels immigrants viuen en situació d'amuntegament, molt per sobre de la mitjana catalana, que és del 9%. Això vol dir que més de dos de cada deu immigrats instal·lats a Catalunya viuen en menys de quinze metres quadrats perquè han de compartir pis per reduir despeses, segons l'estudi Les condicions de vida de la població immigrada, publicat per la Fundació Jaume Bofill.

De fet, sovint s'acumulen tres o quatre famílies en un sol habitatge. L'arquitecte Jordi Bosch, autor de la part de l'estudi referida a l'habitatge, va explicar ahir que els pisos sobreocupats i el relloguer d'habitacions o, en els casos encara més extrems, el fenomen dels llits compartits en torns de vuit hores a uns preus abusius es produeix sobretot en la fase d'arribada dels estrangers i es manté més elevada que en la mitjana del total de població fins que porten vint anys al país.

Per orígens, hi ha diferències entre, per exemple, els magribins, on la taxa d'amuntegament és del 35%, i els de la Unió Europea, on és del 5%. Bosch va subratllar que aquesta sobreocupació ja es va començar a produir el 2001, amb el començament del boom de la immigració, i que és una situació que també es dóna en els altres països que han tingut una arribada d'estrangers intensa en poc temps.

Natalitat i solidaritat

Les dificultats econòmiques, però també la natalitat més alta entre els col·lectius immigrants i la solidaritat de famílies que duen uns anys aquí i n'acullen d'altres que inicien el projecte migratori, fan que l'ocupació mitjana en aquestes llars sigui de 3,8 persones, mentre que a les llars catalanes és de 2,8.

A més d'haver de sobreviure sovint en pisos pastera, altres característiques de la situació residencial dels immigrants són que viuen de lloguer i en habitatges més en precari que la mitjana de població. Una de les característiques sorprenents és que dediquen més esforços a intentar accedir a un pis de propietat que no pas a millorar les condicions d'on viuen.

El 56% d'immigrants estan de lloguer, mentre que en el total de població el percentatge baixa al 12%. Pel que fa a les característiques de l'habitatge, el 62% no tenen ascensor i l'1,7% no tenen aigua calenta. Dues condicions que en la població general baixen al 34% i al 0,6%.

L'estudi, que s'ha fet a partir d'entrevistes amb un miler d'immigrants, indica també que la mobilitat és molt elevada en els primers anys per motius laborals i més endavant pel desig de millorar - ne les condicions i accedir a la propietat. La meitat dels arribats fa menys de cinc anys es plantegen canviar d'habitatge.