Julio Berla té un embolic al cap. Un dia té clar que ho planta tot i torna a casa, a Hondures, on té la dona i tres fills. L'endemà s'ho ha repensat i decideix seguir aquí, provant sort i buscant feina per enviar - los diners i "poder - los donar una educació digna". "Sé que si hi vaig patiré. Ha sigut la meva família qui m'ho ha tret del cap, perquè allà ha empitjorat la situació econòmica, ha augmentat la delinqüència i no hi ha ni tan sols llibertat perquè algú com jo, un treballador, pugui fer una vida normal", explica.

El Julio és un dels molts estrangers que en els últims mesos han acudit a Càritas perquè estan en un carreró sense sortida. Són els col·lectius més febles, els que fins ara havien sobreviscut fent feinetes en l'economia submergida, les primeres víctimes de la crisi econòmica. "Vaig venir a Europa per treballar. Per lluitar. Per ajudar la família que he deixat a Hondures i ho he de seguir intentant", repeteix el Julio una vegada i una altra.

Ell va arribar fa un any a Barcelona amb visat de turista i va estar recollint raïm al Penedès, però fa temps que no té feina. És tècnic agrícola i a Hondures va treballar gairebé 20 anys en una companyia bananera amb capital nord - americà. Va acabar detingut, segons explica, "per intentar lluitar per la massa obrera". Diu que l'empresari del Penedès per al qual va treballar va quedar molt content amb ell i que li ha ofert tornar - hi quan sigui temps de verema. Però l'espera se li fa llarga i ara es planteja fer un cop de cap i anar - se'n a Alacant, on coneix algú que potser que li donarà feina al camp. A través de Càritas ha fet un curs de pintura. "Algun dia, de les cent portes tancades que em trobo sé que me'n trobaré una d'oberta. Poder fer aquest curs ja ha sigut una porta oberta", planteja.

"No sé on agafar - me - diu el Julio - . No sé què faré". Sembla que el cap li digui que ha d'aguantar aquí, i el cor, que torni a casa. "Allà, com a molt, puc guanyar quatre euros al dia i amb això no en tinc per donar una bona educació als meus fills", reflexiona en veu alta. En té tres, d'entre 12 i 17 anys.

21 hondurenys al Previcat

L'any 2006 dos hondurenys van demanar acollir - se al programa de retorn voluntari d'immigrants des de Catalunya (Previcat) i l'any passat ja en van ser 21. No només crida l'atenció aquest augment en un any, sinó l'aparició d'aquesta nacionalitat en el programa, perquè els anys anteriors no hi havia hagut cap hondureny.