IMMIGRANTS · Els nouvinguts són els principals usuaris del servei de Telefónica SENSE SALDO · Els telèfons públics també són utilitzats per la gent que momentàniament es queda amb el mòbil a zero o el té descarregat MÉS BARAT · Molts joves amb pocs diners van a les cabines perquè els surt més econòmic

És dimecres, cinc de la tarda, i en Jasbir Singh baixa a una de les cabines que hi ha a la rambla del Raval per trucar a la seva mare, que viu a l’Índia, al Panjab. Fa servir una targeta que té un saldo de sis euros i validesa de noranta dies. Amb aquests sis euros pot estar parlant més o menys una hora i vint minuts. Avui ha estat parlant uns bons 34 minuts. En Jasbir fa sis mesos que viu al cor del Raval i treballa en una pizzeria del barri. Xampurreja força bé el castellà. Com quasi tothom, té mòbil, i sovint també el fa servir fins i tot per trucar a l’Índia. Però trucar al seu país des del mòbil – encara que sigui amb aquestes targetes especials que ofereixen uns preus molt competitius – o des d’un locutori li surt més car que fer – ho des d’una cabina. Per això s’ha convertit en un dels principals usuaris d’aquesta cabina i són moltes les tardes que s’hi apropa per trucar a la seva mare o algun altre familiar o amic de l’Índia.

A la rambla del Raval hi ha set cabines telefòniques. El Raval és un dels barris de Barcelona on hi ha més immigrants. Aquests i els avis que encara no dominen el mòbil són els principals usuaris de les cabines públiques, aquelles que fa molt pocs anys – qui se’n recorda? – utilitzava tothom.

“Sí, sí, aquí sobretot venim els estrangers, per trucar a les nostres famílies”, explica aquest jove hindú. Ell avui truca a casa a mitja tarda, però la majoria d’immigrants acostumen a baixar a la cabina més tard. És freqüent veure en barris on hi ha molta immigració trobades diàries al voltant de les cabines telefòniques, sobretot les que tenen a prop un banc. En aquests barris les cabines, que al vespre són molt freqüentades, durant el dia semblen mig abandonades. També aquí a la rambla del Raval.

En canvi, a mitja tarda – i durant tot el dia – treuen fum les cabines de la Rambla, de les Flors o dels Ocells, on sempre hi ha algú entre els milers de passejants que s’ha quedat sense bateria o té el mòbil sense saldo. Entre els uns i els altres ronden els telèfons públics els buscadors de monedes: indigents o gent sense recursos que miren si algú s’hi ha deixat algun cèntim.

Comptem que s’aturen a la cabina que hi ha davant del Liceu unes deu persones en vint minuts. Unes truquen amb monedes i les altres amb targetes. No veiem que ningú hi recarregui el mòbil, que és una de les opcions que permeten fer ara les cabines de Telefónica. Tampoc hi veiem ningú enviant SMS, que és una altra de les coses que es poden fer des d’una cabina. La veritat és que pràcticament ningú sap que des dels telèfons públics es pot fer més coses que la simple trucada.

Els usuaris no habituals de les cabines es veuen perduts i miren i remiren l’aparell per saber com funciona. La veritat és que cada cop tenen més tecles. Els usuaris habituals van per feina. Un d’ells és en Javi, un home de Cornellà que afirma que ell, tot i que té mòbil, sempre, si pot, truca des de les cabines. “Em surt molt més a compte trucar des d’un telèfon públic. Tant les trucades que haig de fer a telèfons fixos com als mòbils. La gent es pensa erròniament que de mòbil a mòbil surt més barat, però jo he comprovat que no”, explica.

És de la mateixa opinió l’Stefan, un irlandès que viu a Barcelona des de fa catorze mesos i que només té el mòbil perquè el puguin localitzar i “per si sóc en algun lloc on ho hi ha cap cabina”. Aquest jove, que treballa en un restaurant del centre – deu estar a la cuina, perquè ni entén ni parla el castellà, i no diguem el català! – , diu que sempre fa servir els telèfons públics per posar – se en contacte amb la família.

Una jove boliviana, la Giovanna, explica que ella té el mòbil sobretot per enviar missatges. “Quan haig de trucar, ho faig des d’una cabina, amb targetes especials, que em surt més barat, o vaig a un locutori. La veritat és que aconsegueixo pagar molt poc de mòbil. En tinc, però només per a casos molt i molt especials”. Gràcies a gent com ella, les cabines continuen sent imprescindibles.