ÀPATS · Un miler de persones s’asseuen cada dia al menjador popular de la Comunitat de Sant’Egidio al barri romà del Trastevere PERFIL · La majoria dels usuaris del servei són joves immigrants, amb papers o sense DADA 7,5 milions de persones viuen sota el llindar de la pobresa a Itàlia, segons un informe oficial

Entren l’un darrere l’altre per un portal del carrer Dandolo, al barri romà del Trastevere. La majoria són homes joves, de tots els colors de pell. “Buona sera”, diuen a l’home que els allarga un tiquet, mentre creuen decidits l’estret passadís de l’entrada fins que desapareixen al fons. Són les cinc de la tarda. La Comunitat de Sant’Egidio acaba d’obrir la mensa (menjador) per als qui no guanyen prou per permetre’s un plat calent al dia.

La pobresa ha augmentat a les ciutats italianes durant els darrers anys. Un informe del 2006 de l’Institut Nacional d’Estadística (Istat) revela que 2,6 milions de famílies viuen per sota del llindar de la pobresa a Itàlia, un nivell de renda que se situa al voltant dels 970 euros mensuals per a una família de dos membres. Es tracta, segons l’Istat, de 7,5 milions de persones a les quals cal afegir – ne unes 900.000 més que, tot i obtenir aquest nivell d’ingressos, el superen només per 10 o 50 euros, fet que els col·loca en una situació de “risc de pobresa”.

La Comunitat de Sant’Egidio coneix prou bé aquestes penúries. “Fa quaranta anys que ens dediquem als pobres de Roma”, expliquen Francesca Zuccari i Francesco Dante, uns dels responsables de la mensa del carrer Dandolo. L’assistència a pobres i indigents es va intensificar a finals dels anys 70, quan es van tancar els hospitals psiquiàtrics a Itàlia, i amb l’arribada de les primeres onades d’immigració. El menjador popular el van obrir l’any 1988 i, des de llavors, “s’ha convertit en una referència per als pobres de la ciutat”.

Els usuaris de la mensa es van acomodant a les desenes de taules que hi ha a les dues sales del menjador. L’espai té capacitat per a 200 persones i, durant les tres hores en què està obert (cada dia, de 5 a 8 de la tarda), hi passen una mitjana de mil comensals. Un grup de voluntaris s’ocupa de fer funcionar el servei. Distribueixen el menjar als plats i el porten a taula. Avui hi ha sopa de pasta i lluç arrebossat.

Ressorgiment de les barraques

“El 80% dels usuaris del menjador són estrangers; la resta, italians”, expliquen Francesco i Francesca. “Als estrangers no els demanem papers, però sí que s’inscriguin en el nostre registre”. Molts dels immigrants que vénen al carrer Dandolo tenen permís de residència a Itàlia però amb el que guanyen al sector de la construcció no en tenen prou per pagar un lloguer. “A Roma, un apartament costa uns 800 euros al mes a la perifèria i uns 1.500 al centre. Ells [els nouvinguts] no s’ho poden permetre i per això ara estem veient el ressorgir de barraques, com als anys 60”.

Els nous pobres vénen de tots els racons del planeta, des de magribins a etíops, passant per ciutadans de l’Europa de l’Est i refugiats de l’Afganistan. També sud – americans, com el peruà Manuel, de 49 anys, que viu a Roma amb la dona i els dos fills. “Sóc ajudant de paleta i treballo sense contracte en una obra”, explica. Manuel guanya 800 euros al mes, menys del que li costa el lloguer del pis, de 70 metres quadrats, que comparteix amb la família. Avui és a la mensa per estalviar un àpat a la castigada economia familiar. El seu cas és diferent al d’Efisio, un sard de 59 anys que la comunitat de Sant Egidi va recollir al carrer, llastat per l’alcohol i la tuberculosi. Usuari habitual del servei de menjador, ara viu en una casa d’acollida per a nou persones.

La Comunitat de Sant’Egidio també ha obert una escola on s’ensenya italià als estrangers que arriben i també donen la seva adreça als que no en tenen perquè puguin rebre correspondència de casa. Francesco i Francesca són uns atents observadors de l’evolució de la pobresa a Roma i, abans de marxar, deixen anar aquesta advertència: “Ara repartim menys àpats que fa uns anys però, atenció, cada cop ens vénen més persones a demanar – nos ajuda alimentària. De casa en tenen, però s’enduen pa o un paquet de macarrons per poder acabar de passar el mes”.