Catalunya és el país de la UE amb més percentatge de població estrangera (14% segons el padró del 2007); aquest creixement de col·lectius immigrats ha estat sobtat, sobretot en els últims 10 anys, i la procedència, fonamentalment transcontinental, és a dir, de l'Àfrica i Amèrica. Aquest és el retrat que fa l'estudi Líders en immigració, encarregat del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC), que també evidencia que dues de les especificitats són l'elevat percentatge d'estrangers en situació irregular (20%) i la importància de l'economia submergida.

La investigació compara Catalunya amb el Quebec (11,5% d'estrangers), Flandes (5,4) i Euskadi (4,6%), perquè són similars en població, grau d'autogovern o l'existència de dilemes identitaris. El relator de l'estudi i director de la Fundació Bofill, Jordi Sánchez, va destacar que el 20% d'estrangers instal·lats a Catalunya treballen en una economia informal heretada dels anys 70, sobretot en construcció i treball domèstic. "És un percentatge elevat en perspectiva comparada perquè en molts països aquesta pràctica no existeix", va plantejar.

Un segon aspecte en què va fer especial atenció és en els sensepapers: entre el 25 i el 30% d'estrangers estan en situació irregular. I un tercer es que "no hi ha un cas rellevant d'organització social i política xenòfoba". "Som lluny dels discursos i actituds de partits que a Àustria, Suïssa o Flandes tenen fins a un 30% de suport electoral".

Carod parla de model

"Un model singular, limitat en competències però sensible a la cohesió social i cultural". Aquesta és la definició de l'estudi del CETC i el vicepresident del govern, Josep - Lluís Carod - Rovira, va anar ahir més enllà i va defensar un model propi català d'immigració que "comença a ser referent per a altres països". "Les d'immigració - va raonar - no són polítiques de solidaritat, sinó d'estratègia de futur del país".

A la pregunta de si tot i dependre del govern de l'Estat, Catalunya té un model propi d'immigració, Carod va respondre que sí: "És un país acostumat a rebre gent de fora des dels anys 30; les administracions i entitats se n'han fet responsables; s'han creat palanques per incorporar - los, com les aules d'acollida, i, feliçment, s'ha aconseguit que les actituds xenòfobes siguin menors que en altres països".