Els mediadors van fer l’any passat 1.500 actuacions per guiar la població immigrada en l’ús dels serveis socials

S'encarreguen d'explicar que els nens han d'anar a escola o ajudar a interpretar un diagnòstic mèdic

Gairebé 400 de les actuacions que van fer els mediadors interculturals de l'Ajuntament de Barcelona l'any passat van ser en la llengua àrab, més de 200 en romanès i 149 en panjabi, la llengua que parlen al territori del Panjab, dividit actualment entre el Pakistan i l'Índia. Aquest és el curiós rànquing de les llengües de la mediació en una ciutat com Barcelona, on segons les dades del juny del 2007 el 16,2% de la població és immigrada.

Un procés de mediació interpersonal s'inicia quan un ciutadà estranger necessita alguna cosa més que una traducció perquè se li ha d'explicar com funciona un determinat servei de la societat d'acollida: en l'àmbit municipal això vol dir que un professional dels serveis socials li ha d'explicar, per exemple, que l'escolarització dels fills és obligatòria o comentar - li un diagnòstic mèdic i iniciar un itinerari d'hospitalització. "El mediador coneix tant la cultura d'origen de l'usuari com la d'acollida i, per tant, proporciona tant una interpretació lingüística com cultural", indica el regidor de Benestar Social, Ricard Gomà.

Gomà posa un cas recent en el qual els serveis socials van reclamar la intervenció d'un mediador: per tradició, quan una dona marroquina es queda vídua i té filles menors, les nenes passen a dependre d'un altre home adult de la família. "Se'ls ha d'explicar que aquí les coses no van així. Les nenes s'han de quedar amb la mare", diu. Plantejar - ho i fer - ho entendre a persones que vénen d'una altra cultura i una altra tradició és feina dels mediadors.

Com aquesta, els 24 mediadors que treballen a l'Ajuntament van fer l'any passat 1.491 intervencions. És un servei que creix, perquè el 2006 van ser 1.200, i el 2005, 914.

Les llengües més utilitzades, després de l'àrab, el romanès i el panjabi, van ser el rus (125 actuacions), l'urdu (120), el castellà (97), el xinès (75) i el bengalí (8). Les intervencions "s'han d'interpretar en clau de distància cultural. No són els col·lectius amb més necessitats socials, sinó els que segurament tenen més barreres per desconeixement a l'hora accedir als serveis", puntualitza el regidor.