M. Carme Junyent Lingüista i professora a la UB. Presidenta del GELA

L’ONU ha declarat el 2008 Any Internacional de les Llengües. Quantes llengües es parlen al món?

Aproximadament unes 5.000.

No totes tenen bona salut….

Més del 10% ja només tenen el que anomenem darrers parlants, i no es poden recuperar. Un 40% són llengües en què ja s’ha interromput la transmissió intergeneracional, i és molt difícil fer marxar enrere. Un altre 40% són llengües que mostren símptomes del procés de substitució, però que encara no estan en una fase irreversible, i jo diria que el català és dins d’aquest grup. Queda entre un 5% i un 10% de llengües que poden arribar al segle XXII sense problemes. Són només unes 300.

Servirà d’alguna cosa la declaració de l’ONU?

No ho sé, però amb aquest pretext es fan activitats que ajuden a estendre el valor de la diversitat lingüística, l’amenaça d’extinció que hi ha sobre moltes llengües, etc.

Com s’extingeix una llengua?

Sempre passa que els parlants es veuen abocats a deixar de parlar la seva llengua. El que és diferent és la manera com hi arriben. Pot ser per la via més ràpida, com el genocidi, separant generacions, com ara les Generacions Robades d’Austràlia… I ara s’aconsegueix per la via dels prejudicis lingüístics. La gent creu que la seva llengua no serveix per a res, que és de segona, i la deixa de parlar i de transmetre als fills. Allò tan clàssic d’aconseguir que la víctima sigui el botxí.

La mort d’una llengua no és un procés natural?

No, perquè no hi ha res en cap llengua que l’hagi de portar a l’extinció. Aquí hi ha molt el tòpic de parlar del llatí com una llengua morta.

I no ho és?

No, creiem que una llengua que canvia, que evoluciona, és una llengua morta, però no. El llatí viu en les llengües romàniques.

Vostè ha treballat per fer visible la diversitat lingüística de la immigració a Catalunya….

Vam partir de la hipòtesi que es parlen unes 300 llengües i en tenim d’identificades unes 260. Però el que és més rellevant és que n’hi ha una quarantena que poden perpetuar – se a Catalunya.

¿La llengua d’origen de la majoria de la immigració a Catalunya és el castellà?

No. El grup més nombrós són marroquins i tenen com a llengua majoritària l’amazic [berber]. Es té la percepció que és el castellà perquè hi ha molts immigrants de Sud – amèrica, però, en alguns casos, com ara els equatorians, n’hi ha molts que parlen quítxua.

I el continuen parlant?

Suposem que sí. Abans era difícil d’esbrinar perquè pels prejudicis del lloc d’origen ho amagaven, però ara és diferent perquè ho comencen a percebre com una cosa positiva.

Hi ha altres llengües ameríndies?

Sí, una dada molt interessant és que a Catalunya hi ha uns 15.000 parlants de guaraní, que procedeixen del Paraguai. També n’hi ha que parlen maia, aimara, etc.

Com és que la majoria de la immigració clarament no opta pel català com a llengua de comunicació?

Doncs perquè amb el nostre comportament no els fem veure que sigui necessari per a res. Si els parlants no ens conscienciem, el català es veurà abocat a l’extinció.

I què podem fer?

D’entrada fer servir el català per adreçar – nos als immigrants. N’hi ha que parlen català i no aconsegueixen que la gent s’hi adreci perquè s’adonen que són estrangers.

I el immigrants d’alt estànding com ara els entrenadors del Barça, que no fan cap esforç per parlar català…

En aquests casos institucions com el Barça són les que haurien de fer la feina de conscienciació que no fan. No pot ser que es paguin els sous que els paguen a persones que no tenen cap respecte per la teva llengua i la teva cultura.

Ho ha de fer l’administració?

No, ho hem de fer entre tots. El català està en un moment clau, que si no el remuntem, ja no ens en sortirem.

L’esforç en l’ensenyament ha fracassat?

Hi ha molts alumnes que aprenen català a primària i l’obliden a secundària perquè els professors els parlen en castellà. I això és gravíssim.

Què diria a aquells que diuen que el castellà està amenaçat a Catalunya?

A una persona que diu això és inútil dir – li res. Però són una minoria. El que hem de fer és treballar amb la gran majoria de la societat que és indiferent. El que mata el català és la indiferència, no els hostils.

¿És cert que només en tres generacions es pot passar d’una llengua viva a una llengua morta?

Sí. Fins fa uns 40 o 50 anys calien quatre generacions per arribar a l’extinció, però ara hi ha llengües que en tres generacions estan desapareixent.

¿S’imagina els seus besnéts no transmetent el català als seus descendents?

Sí, i fins i tot els meus néts. Jo veig que la llengua en què viuen els meus fills fora de casa és el castellà. En molts sentits jo em sento darrera parlant de la meva llengua, tinc molts comportaments que descriuen els darrers parlants. I per això hem de treballar, perquè el català mostra símptomes clars de llengua amenaçada.