Un informe matisa que els estrangers facin baixar sous

La pujada de la productivitat dependrà de la bona formació dels immigrants de segona generació

Un informe sobre la immigració a Catalunya referma la necessitat de dur a terme polítiques d'integració fortes més enllà dels motius ètnics o culturals enfocades en aspectes com ara el reforç del rendiment educatiu, el desenvolupament d'un Estat de benestar sostenible i que arribi a tothom, i una millora de la productivitat. La immigració a Catalunya, obra dels economistes investigadors de l'IAE - CSIC Jesús Fernández - Huertas i Ada Ferrer, és un encàrrec del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC) i es pot consular des d'avui a www.idees.net.

El treball insisteix en la idea que tot i l'evidència dels alts volums de població nouvinguda, sobretot des del 2001, i vistes les experiències de països amb una tradició de rebre estrangers que ve de més enrere, com ara França o Holanda, Catalunya encara té l'oportunitat de desplegar polítiques d'integració eficients per estalviar - se problemes futurs.

Ferrer, que parteix de la idea que si vénen estrangers és perquè es reclama mà d'obra, insisteix que parlar de futur en immigració és complicat, perquè que es mantinguin els fluxos depèn del fet que Catalunya continuï necessitant treballadors i també que les condicions no millorin als països d'origen i vulguin seguir sortint cap a una Europa que veuen plena d'oportunitats. "Al marge d'això, el que hi haurà segur - diu - són els immigrants de segona generació i hi ha dos elements claus per garantir - los la igualtat d'oportunitats: un bon accés al sistema educatiu i al mercat de treball".

La preparació és la clau

Com que ho analitza des del punt de vista econòmic, la investigadora assenyala que una bona formació d'aquests fills de la immigració augmentarà la productivitat de l'economia.

L'informe, de fet, se situa en una posició intermèdia entre l'alarma dels que veuen problemes en la immigració i l'optimisme dels que només hi veuen bones qualitats. D'entrada, Ferrer recorda que ja als anys 60 Catalunya va saber integrar alts volums de població forana, tot i que en aquells moments era andalusa i extremenya. I tot seguit fa un perfil de la que arriba ara: nascuda a l'Àfrica o l'Amèrica Llatina, en edat laboral i amb nivells educatius més baixos que els autòctons.

La immigració fa baixar sous i col·lapsa els serveis de salut són dos dels tòpics que rebat l'informe. Els salaris baixen en feines ocupades sobretot per estrangers, que acostumen a ser els que no demanen especialització, però es creen nous llocs de treball, que ocupen els autòctons i estan més ben pagats. I pel que fa al sistema de salut, l'informe es refereix a estudis que mostren que els immigrants són els que en fan menys ús. "La despesa més gran en sistemes de benestar és d'infants i avis, i la immigració està majoritàriament en edat laboral. Ara veiem que no fan una gran despesa en l'Estat de benestar però cal preveure que la faran en el futur, quan aquests joves es facin vells", indica Ferrer.