En el món actual, a cadascú li correspon exercir un munt de rols, però són les dones les que s’enduen la palma en la diversificació de papers. Filles, mares, àvies, esposes, parelles per consens, amants, treballadores remunerades i no remunerades, infermeres familiars, cangurs de família o no, presidentes de comunitat de veïns, estudiants, cooperants socials… Els homes que llegeixin això tenen tot el dret a objectar que ells també fan papers anàlegs, i així és, però també hauran de reconèixer que ho fan en un grau més baix, sobretot quant a la dedicació a activitats domèstiques compaginades amb la seva vida laboral. Tot recordant que acabem de commemorar el Dia de la Dona Treballadora, pot ser interessant examinar alguns aspectes del mercat de treball relacionats amb les dones.

EL TERME ‘PRECARIETAT’ S’HA INSTAL·LAT entre nosaltres com el neologisme que defineix unes condicions de treball que estan compostes de contractació temporal, excés de torns, drets laborals minvants, salari exigu, cada cosa per separat o les quatre deficiències a la vegada. Doncs bé, el gènere femení en conjunt és el que està més afectat per aquesta desregulació dels drets laborals. Que sigui en conjunt no exclou, amb tot, que hi hagi uns grups femenins més explotats que els altres, com veurem més endavant. Continuem ara amb alguns dels elements que distorsionen l’activitat productiva i la privada de les dones en general.

LA DISTORSIÓ JA S’ENGEGA SOVINT amb la segregació a la formació professional, segueix amb la desigualtat en l’adjudicació i retribució dels llocs de feina i amb la feminització de les ocupacions més mal pagades. Si a aquest escenari mercantil hi agreguem la invisibilitat social i econòmica de les seves tasques no remunerades, que són moltes, es fa palès que els rols que exerceixen les dones són els més mal recompensats, tant en reconeixement social com en diners. Una recompensa magnífica, i que no acaba d’arribar, seria que ambdós sexes compartissin d’una vegada el projecte de vida. Que per a l’home i la dona que componen una família conciliar la feina a l’exterior i a l’interior signifiqués el mateix.

NO OBSTANT, EN EL COL·LECTIU DE DONES, i tal com dèiem abans, també existeixen segmentacions. Entre les autòctones i les immigrants, entre l’àmbit urbà i el rural. La immigració femenina forneix de mà d’obra barata tant les empreses de neteja com les llars, en aquest segon cas àdhuc sense seguretat social. Es configura així una discriminació no només respecte dels homes sinó també de les dones natives.

SITUACIÓ QUE ES PROJECTA A L’ÀMBIT AGRÍCOLA, en especial al si dels cultius extensius. Als grans hivernacles, la vida laboral dels immigrants sovint es desenvolupa vorejant els brots racistes, ensems de la discriminació derivada de l’explotació salarial. I en ambdós casos, les treballadores pateixen per partida doble aquestes lacres. Desdeny pel seu color o la seva cultura i també sous més baixos. S’estableixen així uns conflictes horitzontals (entre assalariats), amb les dones en primer pla, a més dels conflictes verticals (entre la direcció i els empleats), amb les dones també com a subjectes més perjudicats.

I EN EL POU MÉS PROFUND, MAI MÉS GRÀFICAMENT expressat, apareix l’economia submergida, reialme nefast en el qual les dones són les sobiranes. Com a persones que alimenten els negocis d’empresaris fraudulents, que tenen cura de minyons i de vells, que freguen, cusen i planxen per sous per sota dels mínims. Un quadre en el qual les immigrants ressalten amb fatal esplendor.

FA UNA PILA D’ANYS QUE EL DIA 8 DE MARÇ es dedica a les dones, però els passos endavant perquè sigui definitivament una data alegre van molt lents. Potser perquè la velocitat de la globalització tot ho xucla.