Pianista cubà – “Cuba em va donar els estudis i la identitat” – , cantant africà – “Àfrica són les arrels, la llibertat, els ancestres” – i ciutadà del món – “sóc un emigrant a Barcelona” – , Omar Sosa representa l’obertura cap a totes les cultures. Per demostrar – ho acaba de publicar un nou disc en què homenatja no només la música africana sinó també la manera de viure d’aquest continent. Per fer – ho, a Afreecanos (OTA/Harmonia Mundi) – ens fa fixar en la síl·laba free, llibertat, de la paraula – ha unit els ritmes tradicionals africans amb el jazz, dos estils de llibertat. “La música africana és l’essència d’un poble i el jazz és música pura”.

Després d’una època en què s’ha primat la tècnica i el virtuosisme – “el jazz s’ha intel·lectualitzat tant que ni els mateixos músics entenen el que toquen”, afirma – , Sosa té clar que cal “tornar a casa”. D’aquí aquest disc que inclou onze temes interpretats per vint – i – un músics de Cuba, Moçambic, França, el Senegal, Mali, el Brasil, els Estats Units, Guinea i el Marroc. “La música africana és aquí al costat, però els occidentals no volem adonar – nos – en perquè això posaria Occident en un segon pla”. I alhora reflexiona: “És difícil desprendre’s d’Àfrica si fas jazz”. Per Sosa, aquesta manera d’entendre la música és també una manera d’entendre la vida: “Cal estudiar i confrontar les realitats per entendre – les”.