PP I CIU · Herrera avisa que “ni Franco va dividir el país per raons d’origen” INTEGRACIÓ · Defensa un codi de conducta per als polítics

Si els immigrants poguessin votar, ICV – EUiA no hauria de patir per assolir el tercer diputat. Aquesta és la conclusió, si més no, de l’acte que va fer ahir el cap de llista d’ICV – EUiA, Joan Herrera, a Barcelona, on va rebre el suport de representants d’entitats d’arreu del món. Bé, del Tercer Món, per ser més exactes. D’europeus només hi havia la colònia catalana formada pel candidat, membres del partit i una dotzena de periodistes.

El peruà Ernesto Carrión, coordinador de l’àmbit d’immigració de la formació, exerceix de mestre de cerimònies: “El lavabo? A l’esquerra, sempre a l’esquerra”, informa a una de les assistents. Mariana Llano, presidenta de l’Associació Cultural Iberoamericana, assenyala que ICV – EUiA és “l’únic partit que ens defensa, mentre que la resta prefereixen no parlar dels immigrants i alguns ens volen fer fora”. Pervaiz Akhtar, que dirigeix una entitat cultural pakistanesa, s’anima i afirma que la formació ecosocialista “està entrant al cor dels immigrants”. L’exregidora d’origen marroquí d’ICV a Ripollet Malika Zedjaoui, que va patir en pròpia pell el discurs xenòfob d’altres partits en les darreres eleccions municipals, explica que “a França vaig defensar els colors de la República i ara defenso el roig, el verd i el violeta d’ICV – EUiA”.

Amb el públic a la butxaca, Herrera adverteix al PP que “ni Franco va aconseguir dividir aquest país per raons d’origen” i a Duran i Lleida que “continua sent català qui viu i treballa a Catalunya”. Que el contracte que proposa el cap de llista de CiU preocupa ho demostra l’entrevista gairebé monogràfica sobre el tema que fa a Herrera un equip de Canal Latino.

El candidat aixeca les masses quan assegura que pensa reclamar un codi de conducta als polítics perquè no alimentin la xenofòbia. O quan propugna que “el millor antídot contra la xenofòbia és el dret de vot”. També quan informa que hi ha un pica – pica. Moment que aprofita un ciutadà bolivià, Juan Amurrio, per regalar – li el seu primer disc, Te quiero Europa, perquè el lliuri a Zapatero. Ho entoma com pot, però se li escapa un somriure. Abans de marxar, una parella de peruans li diuen que el votaran. Quan ho puguin fer, això sí.