ACTE · Una vintena d’estrangers que acaben d’obtenir la ciutadania britànica juren fidelitat a la llei i a la reina en una cerimònia a l’Ajuntament de Brent, prop de Londres NOU PLA · Preocupació per l’enduriment dels requisits per concedir el passaport

L’ambient semblava d’una boda o d’un bateig. Famílies senceres amb roba de mudar fent – se fotos davant la bandera britànica a la sala de plens de l’Ajuntament de Brent, al nord de Londres, a quatre passes de l’estadi de Wembley. Una vintena de persones participen a la cerimònia de ciutadania, el darrer esglaó per a la ciutadania britànica que els acaben de concedir. Però molts altres vénen d’acompanyants, perquè no tenen la ciutadania i estan pendents de les reformes anunciades dimecres passat per la ministra d’Interior, Jacqui Smith, per naturalitzar els immigrants de fora de la Unió Europea.

Salehi, embarassada de vuit mesos, i Maheswary Dutta són de Sri Lanka. Ella va arribar a Londres fa vuit anys, ell en fa sis, quan es van casar. Ella és ara ciutadana britànica amb passaport i dret a vot, ell té residència a l’espera de la nacionalitat. Els dos fills del matrimoni, Leween i Krishuarajm, de 5 i 3 anys, són britànics de naixement i ahir, vestits amb trajo i amb vambes, acompanyaven els seus pares.

Maheswary està neguitós per si es retarda molt la seva sol·licitud de ciutadania i li apliquen les noves condicions – més rigoroses – per obtenir – la. “Espero que me la donin aviat perquè estic complint tots els requisits”, explica l’home, que treballa de taxista en una empresa d’uns cosins. Paga impostos, no té antecedents penals i fa treball voluntari a l’escola primària on van els seus fills, a Brent. Precisament, aquestes tres requisits (contribució fiscal, obeir la llei i treballar per a la comunitat) són part dels nous mèrits que es tindran en compte a partir de l’abril del 2009 per obtenir la ciutadania.

Una localitat amb 130 llengües

El termini d’espera que per a la seva dona, Salehi, ha estat gairebé de vuit anys (fins ara era un mínim de cinc), s’allargarà amb les noves mesures a un mínim de sis.“El que compta no és quan arribes aquí, sinó quan tens els papers en regla, quan véns i què véns a fer”, explica el taxista, que fa broma recordant que ell és l’únic membre de la seva família que no és britànic.

El ministeri d’Interior envia als ajuntaments corresponents la llista de ciutadans que obtenen la nacionalitat per tal que les administracions locals convoquin la cerimònia de ciutadania, obligatòria des del 2004. Brent té uns 280.000 habitants. Cada setmana, unes 70 persones assisteixen a les tres cerimònies (dilluns, dimecres i divendres). L’Ajuntament té registrades persones amb 130 llengües diferents. Un 55% són de raça negra o asiàtics. En la cerimònia d’ahir, els nous britànics van jurar davant Déu (en abstracte) fidelitat a la reina Elisabet II i als seus descendents i a la llei. Els vint provenen de tretze països diferents, de l’Afganistan a Uganda.

Entre el grup, destaca un home blanc i ros: Peter Bishop, australià. “Viatjo sovint i cada vegada que passo per [l’aeroport londinenc de] Heathrow, el passaport australià es converteix en un obstacle, per això he optat per la nacionalitat britànica. Me l’han donada als cinc anys d’haver – la sol·licitat”.

Un estranger preocupat per l’enduriment de les condicions per obtenir la ciutadania és el jamaicà Linsey Prince, company de Tiffany Williams, de 24 anys. Ella porta dotze anys a Londres i ha obtingut la ciutadania. A ell, però, no li admeten la sol·licitud perquè no té feina fixa, és estudiant d’arquitectura amb un visat per acabar aquest curs acadèmic.

“És un cercle viciós perquè, per ser estudiant, has de tenir ingressos per mantenir – te. Necessites molts diners i vas de sis en sis mesos sense saber si podràs acabar la carrera o no”, explica Linsey.

‘God save the Queen’

En canvi, un estudiant que ahir estava content era l’etíop Bereket Murabi, que té 21 anys, en porta sis a la capital d’Aglaterra i s’hi vol quedar per sempre.

En la cerimònia de ciutadania, els nous britànics van rebre una carpeta titulada Being a Bristish citizen (Ser un ciutadà britànic) que, entre altres coses, contenia una carta de la ministra d’Interior, una medalla de bronze i un certificat.

La celebració va acabar amb la solemnitat de les notes del God save the Queen, l’himme britànic. En tota la sala només un espontani, un senyor ghanès de 60 anys acabat de naturalitzar, va gosar cantar en veu alta la lletra de l’himne.