Tot i que la campanya ha començat oficialment encara no fa ni 48 hores, les setmanes anteriors han estat una veritable olla a pressió de propostes econòmiques, lingüístiques i immigratòries. No és que s’hagin articulat grans línies de govern. Més aviat al contrari. Els incentius econòmics anunciats pel PSOE i pel PP són descaradament electoralistes. Igual com la falsa polèmica sobre la immersió lingüística a les escoles catalanes que han volgut atiar novament des del PP i Ciutadans. L’altre gran tema que els partits han descobert que mobilitza l’electorat és la immigració. La por a la immigració, per ser precisos. Algunes propostes que s’han sentit els últims dies apunten justament en aquesta direcció.

L’oportunisme de proposar ara una mena de contractes que els immigrants haurien de signar obligatòriament contrasta amb un discurs multicultural idealista que no serveix per avaluar el fenomen immigratori al nostre país. El problema principal és que en aquests moments els partits estan en el moment àlgid de la seva competició. En període electoral, els polítics frisen per connectar amb els sentiments dels votants i tots els estudis demoscòpics subratllen que la immigració és una de les principals preocupacions de la població. Ahir mateix, el Partit Popular va prometre expulsar els immigrants que viuen a Catalunya en situació irregular, sense detallar ni la manera com es faria ni els supòsits legals que ho avalarien.

Les propostes en política d’immigració que s’han presentat aquests dies són vagues. Falta precisió. Es dirigeixen a la por de la població davant l’allau de nouvinguts, però no donen respostes. Només pretenen treure rèdit de la inquietud de la població, en molts casos justificada. Hauríem d’aprendre, segurament, de països com el Regne Unit, amb més tradició en l’acollida d’immigrants i amb més solera democràtica. A Londres aquests dies s’ha obert un debat de molt alt nivell sobre els processos d’integració i el cost que té la immigració en els serveis públics de sanitat i educació. Ho il·lustra avui una crònica de la corresponsal de l’AVUI a la capital britànica. Allà han obert un debat que evita els prejudicis. I amb l’avantatge que el debat no es fa en plena campanya electoral. Aquí, precisament per això, potser seria millor que es parlés d’immigració després del 9 – M.