Als 71 anys, ja difícilment se li pot demanar a Ken Loach que canviï d’estil. En un mundo libre… és rigorosament coherent amb la resta de la seva filmografia. Per tant, un (doble) consell: els admiradors de la seva consciència social, que corrin a veure – la; i els que el consideren pamfletari i sermonejador, no cal ni que s’hi acostin. En un mundo libre… aborda la globalització, la immigració irregular i l’explotació laboral exactament de la mateixa manera que un s’espera del cineasta.

D’altra banda, és cert que Loach acostuma a ser més convincent quan mira amb microscopi la realitat que li és més pròxima (com a la notable trilogia de Glasgow) que en els seus viatges en el temps i/o l’espai (La cançó de Carla, Pa i roses, El vent que sacseja la civada). En un mundo libre… ho corrobora: els passatges en què els protagonistes només volen ser personatges de carn i ossos són àmpliament superiors a aquells en què s’erigeixen com a portaveus d’una classe social. Des d’un punt de vista més ètic que cinematogràfic, és innegablement oportú el discurs de Loach; només cal veure la pestilent utilització de la immigració que alguns partits estan fent en la present campanya electoral. També s’agraeix l’intent d’eludir el maniqueisme i endinsar – se en l’ambigüitat moral de la protagonista – la debutant Kierston Wareing, tota una revelació – , que evoluciona del paternalisme interessat a l’explotació.

Però a Loach encara se li’n va la mà de tant en tant en el to discursiu – els diàlegs del pare de la protagonista – o en la condició unidimensional d’alguns personatges, com l’angelical immigrant polonès.

*

En un mundo libre…,

GB – AL. – IT. – ESP., 2007

DIRECTOR: KEN LOACH

INTÈRPRETS: KIERSTON WAREING, JULIET ELLIS