El sector turístic atrau els nouvinguts cap a les comarques del nord de Girona i la Vall d’Aran

Els immigrants de les Terres de l'Ebre i la Segarra troben feina a l'agricultura

Un dels tòpics sobre immigració que es trenquen quan s'analitzen les dades d'empadronaments és el que afirma que els estrangers s'instal·len a Barcelona i la seva àrea metropolitana. En realitat, les tres zones principals on es concentra la immigració són les comarques del nord de Girona, les terres del delta de l'Ebre, la Vall d'Aran i la Segarra. Aquesta és una de les conclusions del llibre La integració de les persones immigrades en el món rural català, editat per la Fundació Món Rural, que reclama precisament que les polítiques d'acollida es puguin adaptar al fet diferencial dels municipis petits i posa de relleu la necessitat d'aprofitar la proximitat per aconseguir una millor integració social.

L'Alt Empordà té un 24,3% de població immigrada, bona part de la qual és dels països de la UE, i la Segarra en té un 20,7%, sobretot de països extracomunitaris. En el rànquing segons el pes de la immigració, les segueixen el Baix Empordà (19,7%) i la Vall d'Aran (19,2%), i no és fins a la vuitena posició que trobem una comarca urbana, que és el Gironès (18,3%). En el cas del Barcelonès el percentatge de població d'origen estranger és el 15,8.

"La realitat s'allunya molt de la percepció social més habitual, que considera la immigració un fenomen eminentment urbà", va insistir ahir el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, en la presentació del llibre. Aquesta gran presència de nouvinguts a les comarques rurals va començar a partir del 2001 per dues raons: la immigració s'instal·la on hi ha feina i agafen les feines que no volen fer els autòctons. Dos exemples que va posar Amorós és que a les comarques de muntanya una bona part dels qui treballen assalariats al camp són estrangers, com ho són els que treballen als restaurants, "perquè els autòctons busquen feines que els deixin lliures els caps de setmana".

El perfil de l'immigrant rural és d'un home jove que treballa en el turisme i la restauració (el cas de la Costa Brava o la Vall d'Aran), a l'agricultura i la ramaderia (el Baix Ebre i el Montsià) o activitats derivades de la indústria agroalimentària (la Segarra).

La rebuda de l'alcalde

Mentre que Amorós va plantejar que és en municipis petits on s'implanten plans d'acollida exemplars - "que un alcalde et doni la mà té un gran valor" - , el professor de la Universitat de Lleida Jordi Garreta va alertar que aquesta acollida és molt necessària per evitar estereotips com ara que "les estrangeres prenen els marits".