"Cal rebaixar el pes industrial
ENTREVISTA: Víctor Fabregat Director del Centre d'Informació Tèxtil i de la Confecció (Cityc)
Avui, , 11-02-2008MILLORA · “Les exportacions han crescut un 9% per la represa del consum a Europa” RECERCA · “Cal invertir més en innovació, ja que estem molt per darrere d’Alemanya, Itàlia i França” VOLUM · “Les vendes de les cadenes de marca aviat superaran les de les botigues tradicionals”
El Centre d’Informació Tèxtil i de la Confecció (Cityc) fa 15 anys amb més de 3.800 consultes directes rebudes el 2007. Al servei de totes les branques del sector, l’objectiu del Cityc és proporcionar a les empreses la informació per adequar les seves estratègies a la nova realitat del moment.
¿El sector tèxtil seguirà el 2008 amb la pèrdua d’ocupació i el tancament d’empreses?
Des del 2001 el sector està en fase d’adaptació a causa de la globalització del mercat tèxtil i això ha comportat una sèrie de canvis estructurals i de funcionament en les empreses. Aquest ajustament a la baixa seguirà forçosament durant els pròxims anys, però amb unes repercussions en l’ocupació inferiors a les d’anys anteriors.
¿Són adequades les mesures de l’administració per fer front al tancament d’empreses i a la reinserció laboral del personal sobrant?
Les ajudes en el camp industrial són per a les empreses que continuen i que necessiten una transformació, com seria el cas de les mesures industrials del pla tèxtil. D’altra banda, les mesures de l’administració pel que fa a la millora de la situació del treballador que surt del sector són molt importants, però l’impacte social final dependrà més de l’entorn general que no pas de la millora de les seves condicions.
Des de l’1 de gener s’han suprimit les quotes dels tèxtils procedents de la Xina. ¿Això serà un altre element negatiu?
La influència xinesa ve des de l’any 2002, quan va entrar a l’Organització Mundial del Comerç i va adquirir estatus de país de primera en aplicar – li els acords comercials de ple dret. Des de llavors la Xina s’ha convertit en el primer subministrador tèxtil i de confecció d’Espanya fins a superar de molt Itàlia. Amb la supressió total d’aquestes quotes és clar que hi haurà un augment important dels productes de la Xina, tot i que serà un impacte menor que en altres liberalitzacions, perquè hi ha un interès per part de les autoritats xineses d’establir un control sobre les seves exportacions.
Quines són les tendències del consum tèxtil previstes per al 2008? Afectarà el clima de crisi econòmica?
El 2007 el consum tèxtil ja es va estancar respecte d’altres anys més actius. I les previsions per al 2008 són força prudents, ja que s’estima que el consum tèxtil de les famílies baixarà i es posposaran les compres de roba de temporada fins a l’època de rebaixes. Les rebaixes són un període que, tot i que castiga els preus mitjans, cada cop té més importància.
¿Les rebaixes d’aquest hivern estan funcionant bé?
En general, sí. No es preveuen uns creixements superiors al 5% com en anys anteriors, però els resultats seran positius si tenim presents les previsions i el clima psicològic de recessió.
Encara que la balança exterior sigui deficitària, les nostres exportacions tèxtils estan creixent…
El 2007 les exportacions espanyoles i catalanes han crescut un 9% per la recuperació del consum i de l’activitat industrial a Europa, el nostre principal client. Hem incrementat considerablement les nostres exportacions a Bèlgica, Polònia i Rússia i hem crescut a Itàlia i Alemanya. Cal destacar, però, que estem centrant tots els nostres esforços en els països de l’Est acabats d’incorporar a la Unió Europea.
¿El replantejament estratègic del sector per fer front a la globalització sobre quins factors s’està articulant?
Fonamentalment en el binomi innovació – internacionalització. En el camp de l’estratègia tèxtil, cal rebaixar el pes industrial de les empreses tèxtils a favor dels serveis o la distribució, cosa que vol dir no només produir sinó estar molt vinculats a la forma de venda. D’altra banda, està emergent amb força el sector dels tèxtils tècnics, que ofereix grans possibilitats, ja que suposa la introducció de nous productes i materials.
Dins la distribució, quin canal guanya pes: la botiga tradicional independent o les cadenes de marca?
La botiga tradicional continua sent la majoritària, però ha anat reduint la seva participació i d’aquí a pocs anys les cadenes superaran les seves xifres de venda. El 2004 les botigues sumaven el 40% del total de vendes i les cadenes i franquícies només el 21%, però ara les cadenes ja representen un 27% del total de vendes i les botigues han reculat a un 37%.
Quines són les claus de l’èxit de les empreses que han sabut fer front a l’obertura de les fronteres?
La seva especialització, una bona estructura i organització, disposar d’una base econòmico – financera per fer front a noves estratègies i tenir capacitat de reacció per respondre a les demandes del mercat.
¿Els nivells d’inversió en innovació del sector tèxtil espanyol són suficients?
Cal invertir més, ja que dins de la UE Espanya és el quart país tèxtil i de confecció en despesa per a innovació, molt per darrere d’Alemanya, Itàlia i França. Si l’esforç innovador a Espanya suposa l’1,42% del total de la xifra de vendes, a Alemanya aquesta xifra arriba a un 2% per la seva dedicació als tèxtils tècnics i la tradicional capacitat innovadora de la indústria alemanya. Entenem com a innovació no només la tecnològica, sinó també el disseny i la logística. n
(Puede haber caducado)