Si la picabaralla amb la cúpula episcopal al PSOE ja li va bé, almenys fins a cert punt, no passa el mateix amb la qüestió de la immigració, que el PP va decidir fer esclatar la setmana passada. El PP ha presentat el seu “contracte d’integració” de forma bastant abrupta i desagradable, com sol fer aquestes coses la dreta espanyola. Tanmateix, no els resultarà fàcil als socialistes torejar el delicat assumpte. Per dues grans raons. Perquè hi ha la percepció molt estesa, que segurament respon a la realitat, que el govern de Rodríguez Zapatero ha estat excessivament tou i no s’ha enfrontat al problema de manera realista ni eficaç. I perquè, a pesar que el PSOE intenti negar l’evidència, la crisi econòmica ja és aquí, serà forta i tothom ho sap, cosa que significa que els ciutadans, els sectors més populars en particular, han començat a inquietar – se pel futur i pels seus llocs de treball. Val a dir que de propostes d’aquest tipus se n’han fet, amb tota classe de variants, a diferents països europeus. Mariano Rajoy mateix va estar a punt d’impulsar una cosa semblant quan era ministre. A Catalunya, amb motiu de les eleccions al Parlament, Artur Mas va defensar la implantació d’un sistema de crèdits o mèrits que es traduïssin en avantatges per a l’immigrant. Era una proposta moderada i basada en incentius, no pas en amenaces, com passa amb la del PP. Però la premsa es va posar a parlar de “carnet per punts per a immigrants” i a continuació l’esquerra i els seus sectors afins van descarregar una feixuga pluja de desqualificacions sobre el líder de CiU. La proposta va quedar bandejada i el tripartit, un cop instal·lat de nou en el poder, ha preferit – molt irresponsablement – obviar el tema.