REALISME · “Els problemes són tan grans que ja no els podem ignorar més” LLENGUA · “Un dels principals objectius de la integració és que els immigrants parlin l’alemany”

Reinhard Grindel (Hamburg, 1961) va treballar com a periodista de la televisió pública alemanya (ZDF) abans de ser elegit diputat de la democristiana CDU el 2002. Membre de la comissió d’interior del Parlament alemany, ha estat a Barcelona en el marc d’una iniciativa conjunta de la Fundació Konrad Adenauer (de la CDU) i d’Unió Democràtica de Catalunya per explicar l’experiència alemanya en matèria de polítiques d’immigració i integració.

Quin retrat fa de la immigració a Alemanya?

Tenim un problema molt específic i molt gran, potser un dels més grans: la població d’immigrants musulmans – sobretot turcs però també de països àrabs – que porten vint anys vivint a Alemanya i encara no dominen l’idioma o, fins i tot, es neguen a dominar – lo. Per nosaltres, un dels principals objectius de la integració és que aquests ciutadans parlin l’idioma del país.

I com pensen aconseguir – ho?

Hem invertit 154 milions d’euros en cursos d’integració en què, entre altres coses, s’ensenya l’alemany. Aquests cursos estan destinats tant als que acaben d’arribar com als que ja porten temps a Alemanya i comprenen un total de 900 hores de llengua alemanya, uns nou mesos. També s’imparteixen cursos sobre el dret alemany, aspectes culturals i el sistema social, és a dir, quines ajudes poden obtenir i com accedir – hi. Vam invertir bastants diners en cursos específics per a nens de guarderia i de primer cicle de primària, ja que volem evitar el fracàs escolar a causa d’un coneixement insuficient o inexistent de l’idioma.

I per als joves?

Un altre objectiu és fomentar la formació professional, ja que molts d’ells no tenen cap preparació per entrar al món laboral. D’altra banda, s’ha de dir ben clar: cada vegada hi ha més nens nascuts a Alemanya i adolescents crescuts a Alemanya que no parlen l’idioma, perquè s’hi neguen ells o lesfamílies, amb la qual cosa hi ha un nivell altíssim d’abandonament escolar.

¿La llengua és, doncs, el factor clau de la integració?

La difusió de la televisió per satèl·lit fa que cada cop es vegi més tele en turc i en àrab. La televisió alemanya està perdent el paper de vehicle de transmissió de l’idioma. La veritat és que l’alemany està perdent importància en els mitjans de comunicació que s’adrecen als immigrants. Per contrarestar això, intentem que hi hagi més presència d’immigrants als mitjans. També alguns diaris, com el Hürriyet, en llengua turca, han acceptat publicar algunes pàgines de les seves edicions en alemany.

Amb quines dificultats més topen?

Un altre fenomen a comentar és que cada vegada hi ha més adolescents musulmans que se senten rebutjats per la societat i que, per tant, són molt vulnerables a les temptacions del fonamentalisme islamista. Aquest fracàs no és només personal, ja que la radicalització de certs sectors es converteix en un problema de seguretat.

No està pintant un panorama gaire confortant…

Malgrat els greus problemes que he comentat, sóc optimista perquè hem aprovat un pla nacional d’integració que és el resultat d’un diàleg social entre tots els partits polítics, sindicats, associacions…

¿Hi ha consens en matèria d’immigració entre els dos grans partits alemanys?

Sí. Formem una gran coalició [al govern federal] i, per tant, la base del pla [aprovat l’estiu passat] recolza en els dos gran partits. Els problemes són els mateixos en una ciutat governada per la CDU o per l’SPD [socialdemòcrates] i són tan grans que s’ha acabat la política de l’estruç: ja no els podem ignorar més. En això hi ha consens.

Al seu país, ¿el bisbat orienta el sentit del vot cap a un partit concret?

En les nostres campanyes electorals, les dues conferències episcopals (la protestant i la catòlica) expressen a les cartes pastorals el que esperen dels partits polítics. No són recomanacions, però sempre generen certa polèmica: alguns en fan un problema, d’altres no. Però d’aquests documents no se’n pot extreure una consigna de vot.