| Salt, l’Hospitalet, Cornellà, Tarragona i Terrassa, les ciutats amb un nombre més elevat d’escoles que aplicaran les noves metodologies

El departament d’Educació va defensar ahir la importància de la immersió lingüística més enllà del seu primer objectiu de garantir el coneixement del català als escolars nouvinguts, i va destacar la incidència que aquestes metodologies pedagògiques tenen també sobre la millora del conjunt del sistema educatiu.

Durant la presentació de la primera fase d’aplicació del nou pla d’immersió, que a partir del 6 de febrer arribarà a 84 escoles d’arreu del territori, el conseller d’Educació, Ernest Maragall, va afirmar que el pla 2007 – 2013 persegueix que “els millors resultats d’integració es verifiquin en el terreny de les àrees lingüístiques amb absoluta eficàcia i èxit”.

El director general d’Innovació, Joan Badia, va apuntar el caràcter “innovador” que als anys 80 van tenir les metodologies d’immersió (aplicades llavors a un alumnat majoritàriament castellanoparlant) en la millora “d’altres àrees” i d’"altres nivells" del sistema educatiu, al marge de l’etapa infantil i els primers cursos de primària en què se centrava la seva aplicació.

Tant Maragall com Badia van justificar la necessitat de renovar els mètodes perquè el mapa de la diversitat lingüística actual “no té res a veure” amb el dels anys 80. “També n’hem après”, va apuntar Badia, en referència al “laboratori” de pràctiques que han suposat les aules d’acollida.

Distribució al territori

La major part de les escoles on es començarà a aplicar el pla són centres on fa 20 anys no hi havia quasi immigració estrangera. Tret de Barcelona (amb un total de 17 centres que es formaran per aplicar els nous mètodes), les ciutats amb un nombre més elevat d’escoles que participaran en aquesta primera fase són Salt (Gironès) i l’Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat), amb cinc centres a cadascun dels municipis, i, en segon lloc, Tarragona, Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) i Terrassa (Vallès Occidental), amb quatre escoles cadascun.

La gran diversitat de procedències dels escolars i el fet que els mestres ja no coneguin les llengües d’origen de tots els seus alumnes han obligat a potenciar molt més els suports “visuals i audiovisuals”, la interacció i el treball en petits grups, va explicar Badia.