La conselleria d’Educació està a punt de fer públic un nou pla d’immersió que arribarà inicialment a 84 escoles amb l’objectiu d’adaptar les tècniques d’integració de la immigració, ideades els anys 80 pels primers governs de la democràcia. L’objectiu de la immersió lingüística continua sent el mateix: garantir la integració, a través de la llengua, d’un alumnat immigrant i nouvingut a Catalunya. Cal no confondre la immersió lingüística amb la polèmica dels últims mesos sobre la tercera hora de català o el marge de maniobra que tindran ara les escoles per reforçar unes assignatures o altres depenent del criteri dels pares o la direcció del col·legi.

L’allau d’estrangers que s’han incorporat a les escoles (en aquest curs representen un 13% del total d’alumnes matriculats a Catalunya) s’ha sumat a la falta de formació i de conscienciació de les noves fornades de mestres. El resultat ha estat un cert relaxament en l’aplicació de la immersió. Tampoc hi ha ajudat que el concepte mateix d’immersió s’hagi convertit en els últims anys en argument polític per part del Partit Popular, Ciutadans i alguns fòrums espanyolistes. El fet és que, en els últims anys, s’ha frenat el ritme d’immersió que s’havia aconseguit durant les dècades dels 80 i 90. Alguns mestres han preferit limitar – se a fer servir el català com a llengua vehicular a les aules, però la immersió és bastant més que això: inclou aspectes d’integració, de formació als patis i als menjadors, estratègies afectives i emocionals dels mestres i complicitat amb les famílies. Aquest pla integral és el que desvelarà avui el conseller Ernest Maragall.

És imprescindible que es doni un nou impuls a la política d’immersió lingüística a les escoles. A les aules cal prestigiar el català i millorar – ne el nivell d’aprenentatge; al pati cal potenciar – ne l’ús social. El pla inicial de la conselleria d’Educació pretén implicar més de 400 mestres en l’aprenentatge de noves tècniques per millorar l’ús del català entre els nouvinguts. És una mesura imprescindible per aconseguir una adequada integració dels nous alumnes, un signe de respecte per la nostra llengua i, encara més important, és una eina essencial per mantenir la cohesió social del país.