El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va denunciar ahir el mal ús del padró que fan els ajuntaments i va posar l'exemple d'alguns municipis que es neguen a empadronar les persones estrangeres que viuen en pisos sobreocupats, de manera que el document mai acaba reflectint la realitat de la gent que viu en aquella població.

"El padró ha de reflectir qui viu al municipi. Aquest és el seu objectiu", va insistir ahir Ribó després de presentar l'informe extraordinari La gestió municipal de l'empadronament dels immigrants al president del Parlament, Ernest Benach. A partir d'un estudi fet a setanta ajuntaments, s'ha detectat que un 17% neguen la inscripció al padró a algú que viu en un pis si el comparteix amb un nombre de persones considerat excessiu. El Síndic adverteix que el fet d'empadronar - se i els drets que això comporta - a l'educació, a la salut i als serveis socials - estan sempre per sobre i, per tant, no es pot negar a ningú la inscripció al registre. "Evidentment - va afegir - cal combatre la sobreocupació, però la via no és a partir del padró".

Una altra de les recomanacions de l'informe és que l'ajuntament citi un estranger sense permís permanent abans de donar - lo de baixa del padró si al cap de dos anys ell no s'ha interessat per renovar - lo. "Es tractaria d'una pràctica administrativa que contribuiria a adequar el padró a la realitat del municipi", va plantejar l'adjunta al Síndic, Laura Díez. Cap dels setanta ajuntaments enquestats dóna audiència a l'interessat i s'ha comprovat que molts immigrants no saben que han de renovar el padró cada dos anys.