La secció tercera de l'Audiència de Barcelona ha fixat per al proper 10 de gener la vista d'apel·lació del cas Pedro Varela. No es tracta d'un acte jurídic qualsevol, sinó de la revisió de la que va ser al seu dia la primera condemna per part d'un tribunal de l'Estat espanyol pels delictes de genocidi i incitació a l'odi racial. De la decisió que ara prenguin els magistrats de la secció tercera depèn el fet que Varela ingressi a la presó i es converteixi, així, en la primera persona que compleix condemna per aquests delictes.

La sentència del jutjat penal número 3 de Barcelona va condemnar Varela a dos anys de presó per un delicte continuat de genocidi i a tres anys més per un delicte de provocació a la discriminació per motius racials. Era l'any 1998, però un recurs de Varela i una posterior qüestió de constitucionalitat plantejada per la mateixa Audiència de Barcelona va congelar tot el procés. L'Audiència demanava al màxim tribunal de l'Estat si un dels delictes pels quals es va condemnar l'ultra - el que castiga la negació o justificació del genocidi - s'ajusta a la Constitució Espanyola.

El Tribunal Constitucional va resoldre el tema el passat mes de novembre avalant l'article que es posava en qüestió, el 607 del Codi Penal, però eliminant del text la paraula "neguin". Això equival a dir que la negació de l'Holocaust o del genocidi no és delicte, però sí que continuen sent - ho les conductes d'aquells que el justifiquin. És d'acord amb aquest nou marc legal que les parts implicades en el procés s'hauran de pronunciar ara. Fonts de la Fiscalia consultades per aquest diari van explicar que encara no han decidit què faran amb la primera part de la sentència - la que va imposar dos anys de presó pel delicte de l'article 607 - , però demanaran la confirmació del segon tram de la condemna, els tres anys de presó per l'article 510 del Codi Penal.

Si el procés acabés així, amb una anul·lació de la primera part però amb una confirmació dels tres anys de presó per un delicte de provocació a la discriminació per motius racials, Varela hauria d'ingressar en un centre penitenciari.

Durant aquests deu llargs anys que el cas Varela ha estat pendent de resolució, l'ultra ha mantingut plenament activa la seva activitat i la seva polèmica llibreria del barri de Gràcia. Això va portar els Mossos d'Esquadra a detenir Varela un altre cop l'any 2006. La causa judicial que es va derivar d'aquesta intervenció es tramita al jutjat d'instrucció número 33 de Barcelona, que també estava a l'espera del pronunciament del TC per decidir si tira endavant el cas.

Varela també ha estat objecte de polèmica judicial i policial aquest últim mes en organitzar a la llibreria dos actes públics amb dos personatges polèmics: un líder xenòfob dels EUA i un negacionista de l'Holocaust. Els dos actes van ser vigilats per la policia.