La tercera entrevista en el que portem de legislatura entre el president, José Montilla, i el cap de l’oposició, Artur Mas, ha tingut el mateix resultat que les dues anteriors: cap. No ha servit de res. Montilla ha remès a Mas més enllà de les eleccions del 9 – M en tots els temes que li ha proposat i Mas ha rebutjat, una vegada més, sumar – se al Pacte Nacional d’Habitatge perquè no vol acceptar la clàusula del lloguer forçós.

El joc polític permet, i fins i tot justifica, que els líders del dos principals partits del país pel que fa a nombre de vots es tirin els plats pel cap i l’un no vulgui saber res de l’altre. Però si la prioritat és el bé de Catalunya i hi ha una voluntat real per impulsar quatre temes bàsics com el finançament, les infraestructures, la immigració i l’habitatge, serà impossible arribar a cap pacte nacional si les relacions humanes entre Montilla i Mas no es descongelen una mica. Entre polítics això sol passar quan es veuen tots sols, força més del que transcendeix. Malauradament, Montilla i Mas, sense cap química personal, no volen fer trobades sense focus. I així va tot.

Des d’ahir es pot travessar Europa, sense passar ni un control fronterer, des de Portugal fins a Hongria o Estònia. La majoria dels nous integrants d’aquesta unió duanera procedeixen de l’antic bloc soviètic; són països que van entrar a la Unió Europea amb l’esperança que podrien contagiar – se de l’estabilitat i el creixement dels països comunitaris. En molts casos, aquest desig ja és una realitat i, de fet, algunes de les economies d’aquest antic bloc de l’Est comencen a ser molt més dinàmiques. A canvi, la resta de països membres només demanem dues coses: racionalitat en els moviments de treballadors i de capital i cooperació policial en la lluita contra les xarxes de crim organitzat. No podem oblidar que la seguretat, amb el conveni de Schengen, esdevé una tasca compartida per tots els països.