Accedeixo, via Internet, al resum de dades del sondeig sobre La comunidad musulmana de origen inmigrante en España facilitat pel govern espanyol. Trobo que realitzar aquest estudi per saber què pensen i què senten els immigrants musulmans és una idea molt bona. És la segona vegada que es du a terme, cosa que permet començar a comparar els resultats d’un any amb els de l’altre. Ara: la mentalitat amb què està fet, almenys a la vista del citat resum, és d’un centralisme i un menyspreu a la diversitat que esgarrifa. Per exemple: quan s’aborda l’assumpte dels nouvinguts i la llengua, només es parla de l’espanyol. És com si la resta d’idiomes de l’Estat no existissin. En comentar els resultats, es feliciten – el text desprèn un tuf propagandístic que tomba d’esquena – pels progressos pel que fa a l’aprenentatge de “nuestro idioma”. Igualment, s’esmenta la Constitució i una colla d’institucions, entre elles les Nacions Unides i la Lliga Àrab, però no les autonomies ni res que hi tingui a veure… Crec fermament que el govern de la Generalitat, el seu Centre d’Estudis d’Opinió, hauria de copiar la idea, però adaptant – la a la realitat catalana. Vull dir que, per exemple i entre moltes altres coses, estaria bé saber quines són les percepcions i les actituds dels immigrants – de tots, no sols els musulmans – pel que fa al català. Que jo sàpiga, la Generalitat només ha fet una enquesta a immigrants. Va ser un estudi pilot per intentar definir les comunitats d’unes procedències concretes. Jo parlo de quelcom més ampli, aprofundit, seriós i, sobretot, útil. Em sembla que la qüestió s’ho val bé prou.