Dues notícies (aparentment religioses) en una mateixa setmana: a Barcelona, l’Ajuntament ha inaugurat un pessebre d’estil tradicional a la plaça Sant Jaume i, a Lleida, la Paeria acorda amb la comunitat musulmana de la ciutat obrir una gran mesquita al polígon industrial. És aquesta una mostra del caràcter de les dues religions a Catalunya? Doncs potser sí. El catolicisme s’ha buidat de bona part del seu dogma i s’ha diluït en el vessant més simbòlic de la nostra identitat occidental. Ara com ara, catolicisme és igual a pessebre, cançons de Nadal, festes – es deu recordar algú que avui no treballem perquè és el dia de la Puríssima? – , mentre que, per als marroquins o als pakistanesos que han vingut a treballar a Europa és la seva identitat nacional la que s’ha diluït en el sentiment religiós. Els musulmans viuen aquí la seva fe amb un vigor renovat. Per això, mentre cada cop les esglésies estan més buides, en els últims anys s’han construït unes 150 mesquites noves a Catalunya.

Davant d’aquest escenari canviant, és imprescindible actuar per evitar un xoc religiós i cultural més que previsible. Vol dir això que ens hem de replantejar la separació Església – Estat? Hem de retrocedir en el camí de la secularització? No, de cap manera. Ja ha passat l’època en què les autoritats assistien a missa sota pal·li. Però sí que cal garantir que la comunitat islàmica pugui tenir llocs de culte en condicions i, si fa falta, això ho ha de garantir l’administració. Entre altres raons, per prevenir que acabin construint – se les mesquites amb capital estranger – sobretot d’Aràbia Saudita – i que això vagi acompanyat d’un adoctrinament religiós que segueixi el patró més radical i violent de l’Islam. Hem de fer tot el possible perquè els musulmans puguin pregar amb dignitat, però cal vigilar els ensenyaments que s’imparteixen des de les mesquites.