"T'estima la teva parella?". I ella, petita i bufona, respon amb un sí ofegat, vergonyós, de dona marroquina que se sent poc segura en un país estranger. La pregunta li ha fet la jutge Maria del Mar Ortega, responsable dels matrimonis al Registre Civil de Barcelona, que s'entrevista ara amb la núvia, després amb el nuvi - un ciutadà espanyol - per saber si el matrimoni que volen dur a terme és de conveniència.

La jutge fa després la mateixa pregunta al nuvi, un barceloní que es guanya la vida regentant un bar a l'Eixample, i l'home li respon afable que se sent correspost per la noia. Li reconeix que ell mateix ha dubtat en algun moment de les intencions de la núvia però que ara està segur que ella no el vol utilitzar pels papers i que l'estima de veritat. Les entrevistes amb els nuvis, un acte que rep el nom d'audiència reservada, acaben bé i la parella obté el permís per formalitzar la seva unió.

No tots tenen la mateixa sort. L'any passat, el Registre Civil de Barcelona va denegar fins a quinze peticions de boda entre parelles mixtes, un cinc per cent del total, perquè va considerar que eren relacions que buscaven només facilitar l'obtenció dels papers pel contraent de nacionalitat estrangera. En els últims anys aquesta xifra es manté estable però invariable, és a dir, que es tracta d'un fenomen que no desapareix tot i els intents de la justícia per combatre'l, explica la jutge Ortega. Quan la magistrada denega una petició de matrimoni n'ha d'informar a la fiscalia que s'ha de pronunciar. La resolució en què motiva la denegació pot ser recorreguda.

El frau cubà

En la memòria de la fiscalia corresponent al 2006, s'explica que els estrangeres que més es casen amb ciutadans amb passaport espanyol a Barcelona són els mexicans, els colombians, els brasilers i els cubans. En aquest últim cas hi ha clarament identificat un sistema de frau matrimonial que té el seu origen en bodes celebrades a l'Havana entre espanyols divorciats i dones de nacionalitat cubana.

La via d'accedir a la regularització a través del matrimoni s'ha convertit, per alguns en un negoci i les ofertes de nuvis o núvies són fàcilment identificables a través dels fòrums especialitzats d'Internet. A la xarxa es troben crides fetes per part de joves peruans que paguen fins a 7.000 euros a noies espanyoles que es vulguin casar amb ells. També s'hi troben alguns "nois espanyols" que es casen per 4.500 euros, mentre que uns altres es valoren més a l'alça i quantifiquen aquest servei en 6.000.