Dol i ràbia al suburbi
França
Avui, , 28-11-2007CULPABLE · Els habitants de Villiers – le – Bel estan convençuts que la policia va provocar la mort dels dos adolescents de la ‘banlieue’ VIOLÈNCIA · Els joves del barri no accepten la versió oficial i ja han cremat la biblioteca, l’escola pública i nombrosos cotxes TV · Les càmeres han envaït la plaça de l’Ajuntament
En gairebé mitja hora un tren regional ens porta des del centre de París fins al suburbi de Villiers – le – Bel, on la mort de dos adolescents diumenge per l’impacte amb un cotxe policial ha acabat provocant una nova onada de violència a la perifèria, dos anys després de la gran revolta que va sacsejar les banlieues de les grans ciutats.
En la mateixa línia de tren una estudiant de 23 anys va ser assassinada el cap de setmana passat quan intentava defensar – se de l’agressor que la volia violar. “És una excepció, però passa aquí”, diu amb lucidesa una passatgera. Mentre el tren avança, els elegants edificis de la capital francesa es converteixen en blocs de pisos de color gris, magatzems industrials i camps de futbol deteriorats. El tren travessa Saint – Denis, on es va originar la gran revolta del 2005, i després Sarcelles, una de les ciutats més grans del departament de Val – d’Oise i feu electoral del socialista Dominique Strauss – Kahn.
L’estació de tren queda a uns quaranta minuts a peu del centre del suburbi. En una altra època s’hi arribava gràcies a un tramvia. Avui existeix un autobús ple de passatgers que expressen una gran ràbia contra un rebrot de violència que creuen que no ha fet més que començar. “No tinc por de dir – ho en veu alta”, crida Gabriela, que està envoltada de passatgers més joves a qui sembla considerar culpables dels disturbis. “El que ha de fer aquesta gent és buscar feina i llevar – se d’hora cada matí, com fan els meus fills”, explica amb gran indignació aquesta assistent geriàtrica que viu a Villiers des de fa trenta anys i que troba que hi ha massa immigrants, tot i que ella també n’és una. Alguns passatgers fan que sí amb el cap i una noia llança un somriure irònic.
Al centre del poble les càmeres de televisió han envaït la plaça de l’Ajuntament, on arriba la pudor de cremat de la biblioteca i l’escola pública incendiades la nit abans, juntament amb nombrosos vehicles. Un grup de joves fan guàrdia a uns metres a la rodona i s’acosten amb actitud amenaçadora – i una barra de ferro a la mà – als forasters que gosen donar un cop ull als desperfectes. Raymonde Le Texier, veterana regidora socialista que durant un temps va ser alcaldessa de Villiers, parla amb un grup d’estudiants a només uns metres. “En quaranta anys en aquest poble només m’han robat la ràdio del cotxe i la meitat de les nits dormo amb la porta del carrer oberta”, explica amb certa sorpresa i gran preocupació pel que està passant.
“Els joves no ens volen escoltar”
No obstant, tant l’atur com els índexs de criminalitat de Villiers – le – Bel, un poble de perfil modest però molt més agradable que la majoria de suburbis, estan molt per sobre de la mitjana francesa. “L’autèntic problema és que els joves no volen escoltar – nos. Quan els diem que es tranquil·litzin i que esperin a saber qui va tenir la culpa de l’accident, ens responen que estan segurs que va ser la policia”, diu Le Texier amb certa desesperació.
Al centre del poble tothom sembla convençut que els agents van matar els dos joves que diumenge van impactar contra un vehicle policial quan circulaven amb una moto sense matrícula, sense casc i a gran velocitat. Des de diumenge el rumor circula imparable, encara que els primers testimonis asseguren que la policia no hi va tenir res a veure. “Els agents tenien la voluntat deliberada de fer – los caure. Si acusen els nois és perquè sempre és més fàcil acusar els desafavorits i no tenir problemes”, diu Youssef, d’uns 50 anys i d’origen marroquí, que coincidia a la mesquita amb Moushin, una de les víctimes.
Aprenent en una fleca
L’altre noi, Larami, feia d’aprenent en una fleca que és al final del carrer on va succeir l’accident, i on un grup de noies han vingut a portar un ram de flors en record dels dos joves morts. “Era bon noi i sempre arribava puntual, a les 6 del matí”, explica lacònic el propietari, que es nega a donar cap explicació sobre l’accident. De tornada a l’estació, un taxista explica que els disturbis duraran tant o més que el 2005. “Els joves tenen raó i no s’aturaran fins que se sàpiga la veritat”.
(Puede haber caducado)